El lado oscuro del ser

Peformance "El Avión" . Laura Plancarte
Vídeo " The Decay Of The Empire- A Trilogy" . Marco Casado
Art Sonor. Marvin G

foto: juan pardo, stidna

En un món on els valors es recreen i creen en constant moviment, la diversitat es converteix en un personatge principal dintre del desenvolupament de la vida. El que resulta fascinant és com dintre del diferent es troba el comú i dintre dels oposats existeixen els complements. La diversitat enriqueix la vida en omplir-la d'opcions i eleccions, i encara que de vegades provoqui lluites interminables entre parts, en altres ocasions, aquestes lluites resulten ser propostes noves que fusionen elements d'ambdues parts. Un dels reptes d'aquesta proposta és assolir una peça que abasti diferents disciplines, assolir un treball col·lectiu, que en el seu final brindi a l'espectador diferents visions i emocions sobre una mateixa temàtica tant com a nosaltres, els creadors, ens dóna l'oportunitat de buscar el complement dintre de la diferència.

El lado oscuro del ser, expressa les vivències duals a les quals s'enfronta l'ésser humà, partint de recerques de llenguatges i significats que fluctuen entre la por i el plaer, allò pur i allò no clar, el conegut i el desconegut. Ens hem abocat a treballar dintre d'aquest tema, ja que aquesta part que definim moltes vegades com fosca, és el resultat de vivències, emocions i desitjos, que en certs moments històrics i culturals, han estat socialment marginats, encara sent una part intrínseca a nosaltres i al nostre desenvolupament. Perquè ocultar el que és evident dintre de l'existència de l'ésser humà?, perquè negar la nostra atracció envers l'ocult? i perquè negar la bellesa en la tragèdia o l'horror?. No hi ha sentiment o emoció que ens sigui aliè, ja que no hi ha ésser que no ho hagi experimentat.

L'interès fonamental al realitzar aquest treball, és expressar que no sempre les vivències suposadament fosques, són una cosa de la qual un s’hagi d’avergonyir, ja que allò fosc dins l'ésser no necessàriament es refereix a una causa de dany, sinó a temes que han estat catalogats com tabú. Per tant, la proposta busca la tolerància, fent presents diversos temes marginats, moltes vegades per falta de consciència i presència social, ja que una de les principals raons d'on parteix la intolerància és la por a allò desconegut.

La proposta consta d'una peça de vídeo i una peça sonora, que envolten a una performance que es desenvolupa dintre d'una estructura cúbica folrada per paper plàstic transparent. D'aquesta manera es crea un esquema arquitectònic on el performance es converteix en un element central, que és embolicat per murs efímers, tant les imatges en vídeo com l'ambientació sonora.

La performance titulada "el avión" s'apropa a la temàtica, a l'exhibir una sèrie d'accions filades, que plasmen el sofriment d'un atac de pànic o claustrofòbia. Pren aquest tema per a evidenciar la freqüència amb la qual succeeixen aquest tipus d'episodis que en ocasions són catalogats dintre de la foscor que marginem per por, per a unir-se a altres propostes que lluiten per una obertura als temes de diversos patiments físics i psíquics, que no tenim per què viure de manera oculta o vergonyosa, exhibint la incertesa que viu l'ésser humà al sentir-se tancat en un món de possibilitats. És paradoxal que l'ésser pugui caure en un estat d'immobilitat i desesperació, on les opcions es tornen reduïdes o nul·les, quan la nostra essència parla de possibilitat igual que el món divers on vam actuar. Aquests esdeveniments que són molt més freqüents del que de vegades la societat accepta, són no buscats o controlables per voluntat, ja que són successos que gràcies a la medicina poden ser fitats, malgrat això, segueixen formant part d'aquesta línia encara no tan coneguda, i en conseqüència marginada.

El vídeo "the decay of the empire- a trilogy" tracta sobre la problemàtica que comporta el fet de què Mèxic sigui veí de la primera potència mundial, així com la marginació que viuen els emigrants que surten de Mèxic en recerca d'aquest somni americà, o l'ara tan copiat american way of life. També hi treballa sobre el significat i el pes que sorgeix de viure immers dintre d'una ciutat cosmopolita com és Nova York.

La peça sonora, crea un recorregut de sensacions a través de sorolls i silencis quotidians dintre de contextos urbans, en contrapunt amb sorolls de la pròpia naturalesa. I és així com expressa que l'ésser humà pot viure estats d'alteració, sense que ell tingui consciència del que està succeint, al barrejar-se aquests sorolls en la seva vida diària. D'aquesta manera fa un reflex de com l'ésser humà respon al món d'avui, on el moviment, el canvi, l'estrès i la pròpia naturalesa, es barregen en un anar i venir, on l'ésser fluctua entre la calma i l'explosió.

We use cookies
Usamos cookies en nuestro sitio web. Algunas son esenciales para el funcionamiento del sitio, mientras que otras nos ayudan a mejorar la experiencia del usuario. Puedes decidir si quieres permitir el uso de las cookies. Ten en cuenta que si las rechazas, puede que no todas las funcionalidades del sitio web estén disponibles.