Désirée Palmen (Holanda, 1963). Dummy Child
Des de fa temps a Désirée Palmen l’interessa la biologia i geologia. Mostra la seva obsessió per l'hàbitat natural, on l'ésser humà és suprem; no com a individu sinó com a membre de la seva espècie, l'habitant de les escenes construïdes. D’aquesta manera, Palmen centra el seu interès en el comportament de l'ésser humà, sempre determinat per l’entorn. Cosa que li permet mostrar, mitjançant la metàfora visual, que ens movem menys lliurement del que pensem, lligats pels codis del nostre ambient social. En el seu treball es percep el dubte, la por i la resistència a formar part d'un món del qual no en tenim control. Un món que, d'altra banda, exerceix un control sobre nosaltres, en el qual només s’en surten aquells que s'adapten.
La biologia ens mostra com els animals tenen la capacitat de fer-se invisibles de diverses maneres, ja sigui pel seu bé o per la seva seguretat. Una de les estratègies més fascinants és el camuflatge, és a dir, la seva capacitat d’integrar-se a l'entorn: una ostra tanca la seva closca, una llebre canvia la seva forma, alguns peixos, ocells o camaleons canvien de forma o de color per adaptar-se a l’ambient. Dissimulen de tal manera la seva aparença que no se’ls pot veure, o millor dit, se’ls veu però no se’ls pot distingir.
La necessitat de sortir del context social o el desig de no ser vist pot triomfar per diverses raons. Si un nen pot amagar-se sota una taula i pensar que ningú no el troba a faltar; els adults ens agrada somniar d’escapar-nos a una illa perduda on ningú ens pugui trobar; en canvi, un lladre que no vol ser vist cerca un nou aspecte i una nova identitat. Però què fa una persona normal sense antecedents o sense fortuna quan vol amagar-se de la gent?
El treball de Désirée Palmen connecta amb una generació d'artistes que escullen el mitjà urbà circumdant com a camp d'exploració per fer la seva aportació. Si generalment molts artistes en les seves performances lluiten contra l’anonimat, el discurs de Palmen, per contra, es fonamenta en el camuflatge. Camuflatge que no s’adreça a l'espectador directament, sinó que a través de les seves propostes performàtiques desvell que el fet de ser visible o invisible són dos aspectes del mateix fenomen opressiu. Palmen ha aplicat aquests conceptes al seu treball artístic i ha creat un treball basat en l’experimentació del mimetisme humà en els entorns urbans, utilitzant indumentàries que es confonen en el paisatge, convidant l’audiència a apropar-se i descobrir un espai per a la crítica o l’evasió social.
Agraïments a: J. Asunción, Ignasi Blanch, David Mirás, Carlos P. i Dolores Romero per la seva col·laboració.