Fina Miralles
«A l’octubre de 1973 presentà a la Sala Vinçon de Barcelona la instal·lació Naturaleses naturals, que significà l’inici d’un tema que l’ocuparà d’una manera intensa: la comparació entre allò natural, espontani, i allò artificial, manipulat. […] Amb aquest treball la intenció de Fina Miralles no era sinó contraposar la naturalesa d’uns materials a partir de la seva descontextualització, provocar una constatació, una reflexió, sobre la idiosincràsia d’allò natural i d’allò artificial, de les seves formes, i fer parar atenció en el risc de transferir una utilitat i un significat decoratiu a allò artificial.
[…]
Al darrer trimestre de l’any 1973, Fina Miralles començà a treballar sobre el tema de les “translacions”. […] Es tracta d’un treball que podem considerar proper al land-art, un treball sobre el paisatge, una reflexió sobre la natura, amb un nou plantejament o enfocament. […] Allò que Fina Miralles vol és obrir noves perspectives: el treball sobre coses naturals com si fossin artefactes, i el treball sobre objectes fabricats com si fossin habituals en la natura. […] La mateixa artista ha dit sobre les Translacions que són el resultat no d’una idea, sinó de l’estudi i la investigació d’un tema, els elements naturals.
[…]
La mort de la seva mare l’any 1975 significarà un cop personal que comportarà una nova actitud davant de la vida i davant de l’art. Es manifesta més radicalitat en el seu treball, el qual deriva cap a un canvi de registres […] més de crítica social, un xic polititzada, una visió de la vida més fosc […]. A Petjades és evident aquest canvi de tema. Podriem parlar d’una possible crítica social, en concret d’una crítica al poder i al sentiment de propietat de la societat materialista (“la meva dona, el meu fill, la meva casa, el meu cotxe…”)
[…]
A Matances, Fina Miralles intenta documentar la manipulació que l’home fa cap als animals i cap a ell mateix, ja sigui des de l’àmbit educatiu, social, comercial, polític, cultural… […] la sèrie de “les matances” es completava amb un film, en la mateixa línia conceptual que els anteriors films, sobre la matança tradicional del porc amb imatges intercalades de l’itinerari que l’artista realitzava en la seva infantesa des de casa seva fins a l’escola, les Escolàpies de Sabadell: carrer de Sant Quirze, la “caixa”, el carrer de Sant Josep, l’Ajuntament, el campanar, el monument als caiguts…»
(Agustí Hurtado Giner, del catàleg “Fina Miralles. De les idees a la vida”. Museu d’Art de Sabadell)
Fina Miralles. “Del Natural”
«Quan vaig acabar Belles Arts el 1972, era el moment per començar a ser una professional de la pintura, una Pintora: cuidar les amistats, fer relacions socials: les galeries, els crítics, tots els que decidien i tenien poder dins del món de la cultura a Catalunya. Doncs jo no, en aquest moment és quan vaig començar la pràctica conceptual, la Natura Morta a l’Hospitalet (72) i les Naturaleses Naturals a Vinçon (73), i vaig abandonar la pintura, el quadre, el caballet, el llapis, el paper, l’ull i la mà.
[…]
El 1977, després de Matances vaig deixar la pràctica conceptual per començar a treballar amb conceptes més pictòrics: el quadre conceptual, com Paisatge , a la Fundació Miró, els secants “Fragments”, “En l’aire”, a Metrònom o “A l’espai”, a la Galeria Prats, el 1983.
[…]
Ara, el 2002, després de 30 anys (1972), quan a l’Escola de Belles Arts ja no s’ensenya a dibuixar ni a pintar, ni l’estudi de la forma, ni el color, ara que l’art conceptual és l’acadèmia, tinc la necessitat de sortir en defensa de la forma, de la realitat i del Natural.
[…]
Ara visc a Cadaquès lluny de la vida sociocultural. Visc la meva vida. Creo simplement. El més important és sentir el vent i veure la llum del Sol.
[…]
De fet sempre em va interessar més fer l’obra en llibertat, que tindre poder i exercir-lo. Per a això és el poder, i no hi trobo la gràcia.
[…]
L’important no és SER o TENIR sinò EXISTIR, viure amb el teu ésser. Aquest és el canvi, aquesta la felicitat; viure lliure amb els teus propis models, si en vols tenir.»
(Extret del quadern “Del Natural”, Fina Miralles, 2003)