Asunción + Guasch. Te escondiste
Te escondiste és una performance que reflexiona en torn al procés creatiu connectant-lo amb el fenomen místic. Parteix d’una instal·lació dels seus autors del 1995 (La noche oscura) en la qual es plasmava la idea de nit com a espai de creació. Tant en La noche oscura com en Te escondiste, s’invita a l’espectador a contemplar el negre, en la seva densitat, no com a negació de la llum, sinó ben al contrari: com a llum en ell mateix (...la noche no es no ver, es ver la noche. Hugo Mujica, Sed adentro). L’absència de llum esdevé llum. El no res, el buit, l’abisme, el no saber, la pregunta, la cosa, el forat, l’inconscient... diferents paraules que s’aproximen a una experiència comú. Espais de pressió en el processos creatius.
A Te escondiste es connecta allò que la tradició mística occidental anomena experiència de la Nit amb altres exploracions produïdes en marcs diferents. En elles la sed és la brúixula i la nit la lum que guia (“... Sin otra luz y guía que la que en el corazón ardía” Cántic Espiritual de S. Joan de la Creu). El que és incomplet, la no-resolució, el buit, és la condició imprescindible para a poder crear. Perquè la creació artística es desenvolupa com a reacció a aquesta incomoditat plantejant respostes honestament incompletes al límit de l’home.
El que creix en l’amagat és el que es recollirà en la llum, però ha necessitat l’ombra com a condició per al seu conreu (... Es ella, la noche, la que nos libra de los reflejos, la que nos expande las pupilas. Hugo Mujica, Sed adentro). També en l’amagat es produeix l’aproximació al Misteri, l’Hermètic. En l’esfera del personal i íntim, en l’interior de l’ésser i des d’allà emergeix a l’exterior; això és la mística.
A Te escondite el negre-pigment, negre-matèria és llum. Trascendència i immanència esdevenen les dos cares que defineixen un mateix fenòmen. A Te escondiste la llum no escapa de la gravetat. Aquesta és l’aportació que els autors volen extreure de la mística occidental, dins el mosaic de tradicions espirituals del món, com a sana provocació tant pel materialisme com per l’espiritualisme, els dos extremismes que deshumanitzen l’home contemporani.
TE ESCONDISTE
Autors: Gemma Guasch, Josep Asunción
Performers: Gemma Guasch, Josep Asunción, Manuela Lyle i Rodrigo Mendoza
Espai per l’acció: Sala noble del Convent de Sant Agustí. Barcelona.
Música: Robert Fripp & Bryan Eno: The heavenly music corporation (No pussy footing, 1973)
Poemes: Hugo Mujica Sed Adentro. Pre-textos poesía, 2001
Asunción + Guasch.
El fil conductor de l’obra d’aquests dos artistes, que treballen plegats des de 1995, és el procés de recerca humana entorn a la seva dimensió transpersonal. Sovint descobrim la seva autoria sota el nom més genèric de CREART, associació cultural que aplega a altres persones –vinculades o no a l’art– segons els projectes específics que desenvolupin. Els tres grans eixos constants en la seva obra en comú són: la creació d’entorns, el ritus i les relacions interpersonals. Els seus projectes esdevenen llocs de trobada, territoris oberts on hi circulen continguts universals però sempre encarnats en experiències particulars. En l’obra d’aquest grup hi ha sempre present el factor vivencial, de manera que cada intervenció conté nombrosos elements autobiogràfics dels autors alhora que experiències d’altres persones vinculades a ells.
En moltes de les seves intervencions els artistes actuen com a mediadors generant experiències estètiques que impliquin una resposta sovint explícita i compromesa, establint així la connexió entre la vivència espiritual i el col·lectiu. La participació d’altres agents (artistes o col.lectius) és un factor que en alguns casos estructura definitivament l’obra. Tal és el cas de Tiempo de, a Miranda d’Ebro (2000) en el qual els executors de les obres eren els mateixos ciutadans de Miranda (tiempo de abrazar) o col·lectius concrets com ara el club de piragüisme de la ciutat (tiempo de paz); o el col·lectiu Betania en el projecte Corpus Misticus, per citar dos accions amb amplia participació. Actualment estant treballant en una macro-performance a la ciutat de Cornellà en la que s’ha implicat políticament l’Ajuntament en dues regidories: cultura i benestar social. En tot cas Josep Asunción i Gemma Guasch han cercat sempre, en el seu treball comú, difuminar la barrera de l’individual creada per l’obra personal, enriquint l’experiència en aquest marc creatiu més ampli.
L’espai de flux “La Interior Bodega” s’entén com a part de la seva tasca creativa, així com algunes publicacions recents en les quals els autors cerquen la difusió de pautes de desenvolupament de la creativitat en el camp pictòric en els àmbits més populars, lluny de l’élite artística o els consumidors habituals de cultura.
Alguns dels seus treballs:
COS FERIT
Gener 2002, Ermita de Los Santos. Valderrobles (Teruel). Març 2002, taller dels artistes. Barcelona
Artistes col·laboradors: Ramon Massana, Pilar Valeriano, Javier Lasterra.
La performance consistí en trencar una imatge de Crist en l’interior d’una ermita romànica nua de mobiliari ni imatges. Repartir els fragments per tot l’espai dipositant una espelma en cada lloc específic i re-unificar després aquells fragments sobre l’altar com en una taula de quiròfan. Els performers actuaven com a metges amb materials de restauració. La durada de la performance és de 90 minuts, el temps de durada de la peça musical de Dietrich Buxtehude (1637-1707)- Membra Jesu Nostri Bux WV75. Un cop finalitzada aquesta la peça barroca, els performers van abandonar l’acció deixant el Crist parcialment reconstruït. L’objectiu de la performance fou anar fent la reconstrucció admetent la seva impossibilitat d’una reconstrucció final, és a dir el límit de la mateixa acció. Dos mesos després es va disposar la imatge reconstruida parcialment al terra del taller dels performers i es va convidar a alguns amics a anar passant durant un dia pera dipositar en el seu interior, a través de les orificis de la figura trencada, papers amb sentiments profunds expressats en clau de secret, com els papers introduïts en les imatges romàniques.
RIU AMUNT
És el nom que rep el work in progress que Josep Asunción (Barcelona 1963) i Gemma Guasch (Barcelona 1966) van iniciar l'estiu del 2002 en ple procés de rehabilitació del local que avui és la interior bodega i que s’exposa com a tret de sortida d’aquest nou espai expositiu. Connecta visualment el procés biogràfic dels autors amb l'espai concret que gestionen i reflexiona entorn a la receptivitat i a la reformulació a partir de dos intervencions: per una banda el treball fotogràfic gestat en una performance que girà entorn a la depuració i la irradiació i per l’altra una poètica instal.lació al soterrani de pedra que integra la humitat natural d’aquest espai condensada en forma d’aigua, creant-se un entorn apropiat per entrar en contacte amb l’espai i l'obra dels autors en unes condicions d'intimitat especials.
Performance 1: “limpia 2002”.
Juliol 2002, Barcelona-Núria.
Set dies de dejuni total durant els quals els artistes netegen el seu nou espai de treball del carrer Ferlandina a Barcelona i alhora netegen el cos. Cada dia enregistren el que van experimentant a nivell corporal, mental i emocional i recullen objectes que van trobant acollint-los com a nous elements de convivència als quals atorguen significació simbòlica.
El darrer objecte trobat durant el dia setè, en anar a llençar al contenidor restes del mobiliari vell, és un mirall trencat i brut. Aquest darrer element desencadenarà el moment final d’aquesta acció: pujar riu amunt fins a la Vall de Núria i allà rentar-lo per a convertir-lo en font d’irradiació. Aquest ascens a Núria, el vuitè dia, integra de forma ritual no només el procés purificador dels set dies anteriors, sinó especialment el procés personal que travessaven els autors des de l’estiu de l’any 2000 fins l’estiu del 2002; període de crisi durant el qual van anar perdent certes seguretats arrelades en relacions interpersonals, entorns afectius i rols.
L’ascens a Núria en cremallera esdevé el relat oportú per a establir una analogia visual: els túnels que descobreixen nous paisatges a mesura que es travessen. Riu amunt neix en aquesta performance com a metàfora de la crisi com a motor que impulsa a travessar túnels en un camí d’ascens.
Performance 2: “plou”
Agost 2002, parc de Hoge Veluwe (Holanda) aquell mateix estiu, els autors van recollint l’aigua de la pluja en bosses de plàstic acollint així el mal temps que els acompanyà per tal d’integrar-la a una instal·lació final.
Performance 3: “verí”
Juliol 2003. Horta de Sant Joan (Tarragona). Convivència setmanal amb una comunitat de vespes: fòbies, picades, observació del seu comportament social i individual per tal d’eliminar el niu. Durant aquella setmana els autors cerquen informació sobre els verins naturals en animals i plantes i registren per escrit el que van trobant en relació al seu procés personal dins aquest work in progress: el verí com a defensa... l’ús terapèutic del verí... verins que maten... que provoquen al·lucinacions... la capacitat destructiva del que alliberem en les defenses pot també esdevenir medicina, estudiar les dosis de verí per a que esdevingui medicina i no mati... les adversitats esdevenen vacunes...
Performance 4: “trull d’imatges i embotelladora d’humitats homeopàtiques”
Octubre 2003. La interior bodega (Barcelona).
Al mateix espai on es va iniciar ara conclou Riu Amunt. Instal.lació: una tina de pitjar raïm plena d’aigua en la qual es projecten imatges de l’estat ruïnós de l’espai abans de la seva rehabilitació. L’aigua és quasi tota recollida dels aparells de deshumidificació del soterrani (humitat condensada) però també conté, en proporcions molt més petites, l’aigua de la pluja al parc de Hoge Veluwe recollida l’agost del 2002 i aigua de Barcelona recollida per una filtració produïda temporalment en un racó de l’espai, que oportunament els autors integren a la instal·lació. la materialització de les adversitats esdevé suport, font d’irradiació i oportunitat per la poesia. Els assistents a la inauguració de la interior bodega s’enduran a casa un flascó de vidre amb 50 ml d’aigua de la tina (riu amunt / 3 h2o’) com a tractament homeopàtic per a múltiples malalties de l’ànima.