eBent'07, festival internacional de fets performàtics

Expansions accidentals

Des d’antic diferents corrents de pensament han tendit, com a base fonamentadora per construir la nostra relació amb el món, a establir una dicotomia entre l’accidentalitat i el determinisme. Ambdòs corrents han produït respostes molt diverses i totes elles molt fructíferes. Fructíferes, no tant pels seus dictàmens sinó per obrir/expandir els àmbits de com pensar i concebre la realitat de cada moment.

Dins d’aquest àmbit accidental ens preguntem: com poden construir un discurs?
El que ens demanem és com construïm el nostre discurs, ja que no creiem que sigui prudent defensar a ultrança ni l’un ni l’altre, sinó que ens volem moure dins dels àmbits híbrids expandits... amb la voluntat de tensar els límits de les disciplines i dels llenguatges fins arribar-los a desfigurar, i així, crear un nou espai buit que es pot omplir amb creativitat. Creiem que no es tracta de buscar trets diferencials entre llenguatges o expressions artístiques sinó que conjuntament puguem establir noves relacions i línies de recerca heterogènies.

Com ens relacionem o com establim noves relacions?
Pel que fa a l’art d’acció trobem, entre altres, dues línies clarament definides. D’una banda, la que defensa que l’expressió artística s’ha de regir per la resposta immediata al context i, de l’altra, la que creu que l’expressió artística s’ha de fonamentar en un treball discursiu, reflexiu i controlat. Creiem que no es tracta de buscar trets diferencials entre llenguatges o expressions artístiques sinó que conjuntament puguem establir noves relacions i línies de recerca heterogènies.

Com ho denominen?
Expansions: el llenguatge artístic es troba en constant procés de redefinició, perquè el context i la idiosincràsia de l’espai a accionar seran uns dels components que determinarà una sèrie de situacions accidentals que contribuiran a reformular i analitzar els fets performàtics.

Més enllà de les paradoxes i sense entrar en contradiccions, aquests accidents entesos com allò contingent, es poden manifestar en diferents àmbits d’expressió, ja sigui a temps real: en el camp sonor, el cos en moviment o la dansa, l’acció, l’acció-intervenció en l’espai o, en temps diferit: la vídeo–acció... fruit de la inquietud per construcció/inventar de manera simbòlica i complexa diferents maneres de percebre o donar llum a la realitat.