eBent'05, festival internacional de performance
Més enllà de la paraula
(Paraules i acció. Paraules d’acció. Paraules en acció)
Molts performers treballen amb la paraula. La nostra intenció és transcendir allò purament intel·lectual i mostrar com les paraules poden ser també instruments per a l’acció. Darrere de tota acció hi ha la paraula, darrere de tota acció hi ha una reacció. Amb la paraula podem crear una poètica, però també podem crear una política. L’art, ja des de principis del segle passat, va voler transcendir el significat de les paraules i va crear noves pràctiques on la paraula perdia la seva funció semàntica per entrar en el terreny de la semiòtica, on el significat de les paraules i els actes transcendirien el significant per convertir l’acte, l’acció, en una obra d’art per ella mateixa. Les paraules són la palanca que impulsa a l’acció.
L’acció rellegeix i modifica l’entorn, creant nous camps de significat, més enllà de les paraules. Entenem la performance, com una eina de creació de nous valors culturals; valors que se sustenten en els actes i que s’expliciten amb les paraules.
Antecedents. L’acció a Barcelona
Des de l’any 2000 en què va néixer club8 difusió de la performance i fins avui, l’oferta d’activitats relacionades amb el món de l’art d’acció s’ha multiplicat notablement a Barcelona. En aquests moments diverses sales de la ciutat organitzen, de manera contínua o esporàdica, activitats performàtiques al llarg de tot l’any, i no és estrany trobar-se amb performances amb motiu d’inauguracions d’exposicions, i fins i tot en esdeveniments no estrictament artístics.
D’altra banda, hem pogut constatar que l’interès i el coneixement de la performance per part de les generacions més joves ha anat augmentant gràcies, en gran part, a una major preocupació dels docents per recollir les tendències artístiques actuals.
A pesar d’això, som conscients de què existeix un gran desconeixement de l’art d’acció. Encara avui, la primera pregunta que ens formulen els mitjans de comunicació i el públic en general és: Què és la performance? Nosaltres, com a col·lectiu que treballa en la difusió de l’art d’acció, però també com a performers, no tenim, ni ho pretenem, una definició única de què és la performance i preferim presentar aquesta àmplia mostra d’art d’acció, perquè cadascú pugui crear-se la seva pròpia visió.
A partir de la tercera edició, vam considerar que ja no ens havíem d’estar preguntant què era la performance ni tan sols fins on arribava la performance. El que volíem plantejar damunt la taula és fins on volíem que arribés la performance. A partir de llavors hem buscat d’establir una línia discursiva més oberta, interdisciplinària, coherent i, alhora, més propera; una línia que, sortint de la performance, travessés les seves fronteres per barrejar-se amb altres pràctiques com ara la instal·lació, la intervenció urbana, l’escultura, entre altres, i que encara anés més lluny i travessés les fronteres de l’art per envair els límits de l’antropologia o la sociologia.
Som els primers a reconèixer la importància que ha tingut des de sempre la performance catalana dins del panorama de l’art espanyol contemporani; en especial des dels anys setanta i el seu posterior ressorgiment a principis dels noranta, però creiem que no ens hem de quedar estancats en una noció única i unívoca de la performance, més preocupada per la puresa del “gènere” que per l’experimentació que els nous mitjans i la dissolució de les fronteres entre les diferents arts permeten avui en dia. La història de l’art ja reconeixerà els esforços de tots aquells artistes en el seu moment, però el que ens interessa a nosaltres avui és reflectir el que s’està fent ara i aquí, sense deixar de banda la recuperació del treball dels principals artistes catalans que han treballat en performance, per tal que el seu treball sigui re-conegut per les noves generacions.
Des d’eBent, volem ajudar a trencar els motlles, a vegades massa estrets, que de vegades ens vénen imposats per la història de l’acció a casa nostra, integrant noves tècniques, fruït de l’avenç tecnològic; però també diferents nocions culturals, aportats pel cada cop més nombrós grup d’estudiants d’art estrangers, especialment de l’Amèrica llatina, que s’instal·len al nostre país i que porten una manera diferent d’entendre l’acció. Nosaltres volem afegir a tot això des d’eBent el convenciment de què la performance s’ha d’entendre més enllà de l'estricte marc de l’art, traspassant tots els àmbits de la cultura.
eBent i el panorama de l’acció a Barcelona.
Després dels resultats positius de la quarta edició considerem que el festival està plenament consolidat, tant a nivell nacional com internacional.
S’ha de remarcar especialment l’increment substancial del públic. Si en les dues primeres edicions, l’audiència se situà al voltant de les 500 persones i amb els canvis organitzatius i d’orientació del festival de la tercera edició vàrem arribar fins a les 1.100-1.200 persones; en la quarta edició l’increment va estar també notable, comptabilitzant-se una audiència total al voltant de les 1.700 persones. Volem destacar especialment el fort augment de públic a l’espai del Convent de Sant Agustí, i, sobre tot, el manteniment d’un nivell sostingut de públic independentment del dia de la setmana de l’activitat a tots els espais.
La lectura que fem d’aquests fets és l’augment de l’interès real del públic per veure performance i la consolidació efectiva del festival dins del panorama cultural de la nostra ciutat. Des de club8 difusió de la performance vivim amb especial satisfacció aquest interès creixent per part del públic, sobre tot l’aparició d’un nou públic que s’acosta per primer cop a l’art d’acció, i també el més gran ressò que poc a poc es va aconseguint dins dels mitjans de comunicació, acomplint així un dels objectius fonamentals de la nostra associació.
En segon lloc, des del club8 valorem d’una manera especial l’aparició de nous patrocinadors i col·laboradors. D’una banda, l’important suport rebut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el que és més important, la constatació del coneixement i comprensió de la performance per part dels nous gestors del Departament, cosa que com a associació que porta ja quatre anys intentant difondre l’art d’acció hem apreciat amb una satisfacció especial. D’altra banda, la consolidació del festival a nivell estatal, amb l’interès i el suport rebut des de l’Obra Social de Caja Madrid per tal d’incloure el festival dins del seu programa d’activitats a l’espai de La Casa Encendida, a Madrid, val a dir que amb un èxit de públic aclaparador.
També s’ha oficialitzat de manera explícita la col·laboració amb l’associació Creart de Barcelona, que ha estat col·laborant amb club8 des de la tercera edició, tant pel que fa a la cessió d’espais, com pel que fa a la seva participació en les conferències i xerrades, per animar el debat entorn a la performance avui. Igualment s’ha establert un conveni amb l’associació Gresol de La Bisbal d’Empordà per coordinar les nostres programacions i treballar en xarxa.
Sobre les activitats dutes a terme al festival, considerem molt interessant el canvi d’orientació dels espais que vam iniciar l’any 2004 pel que fa als performers convidats, tot permetent als performers estrangers veure el treball que duien a terme els performers de casa nostra. Si en les primeres edicions, el Convent de Sant Agustí se centrava en els performers nacionals i el CCCB en els estrangers, a partir de la quarta edició vam voler barrejar-los en ambdós espais amb una voluntat ben clara de promoció dels performers locals, el treball dels quals pot ésser vist pels participants estrangers, que podran donar, doncs, referències d’ells a altres festivals a l’estranger; de fet, ateníem així una de les demandes que altres artistes de fora ens havien fet, ja que venien al nostre país a fer performance, però no coneixien la que s’estava fent aquí. També a l’Espai Jove Boca Nord hi van participar alguns joves performers de fora, aprofitant la seva estada al nostre país. També va ser important per a nosaltres la possibilitat de portar a Madrid no solament als performers estrangers, com vam fer el 2003, sinó també portar-hi a performers catalans que tenen un treball important, però que són sovint poc coneguts a la resta de l’estat, per difondre l’art que s’està fent avui a Catalunya.
Dins de les activitats habituals al festival volem destacar la nostra voluntat de crear un discurs viu i actual del que és i el que volem que sigui la performance. Per això, s’editen fulls en els quals es convida als artistes participants a fer una presentació del seu treball, per tal de contextualitzar el seu treball i fer-lo més accessible al públic en general. Aquest tipus d’iniciatives són, al nostre parer, les que ajuden a l’elaboració d’un nou discurs teòric, a partir tant de la pràctica com del contrast i la discussió amb altres disciplines diferents de l’artística. Com hem insistit en més d’una ocasió al llarg del festival, considerem que la performance, en treballar amb materials culturals, pot ser una eina molt poderosa per crear o re-crear nous valors culturals; d’aquí se segueix la importància que té per a nosaltres aquest tipus d’activitats, potenciant especialment la relació amb l’antropologia, ja que la cultura és l’objecte fonamental del seu estudi.
Considerem que després de quatre edicions amb un èxit creixent (o dues, si ho comptem a partir de la gran renovació dins de l’equip organitzador i de la línia del festival portada a terme la tercera edició) el festival està plenament consolidat com a referència dins del panorama de l’art d’acció a Espanya, però també a nivell europeu, on comença a gestar-se una xarxa que inclou altres festivals que se celebren per les mateixes dates, i que permeti optimitzar recursos i compartir alguns dels convidats que provenen de zones més llunyanes; aquesta xarxa, però, encara està en estat embrionari. En aquest aspecte, estem integrats dins del IAPAO, associació internacional d’artistes i organitzadors de performance per tal d’aconseguir aquesta coordinació.
A la cinquena edició, volem insistir en la generació d’un discurs teòric a parir de la pràctica, fugint de l’autoreferencialitat i autocomplaença en què es troba gran part de la creació artística contemporània, per crear o re-crear nous valors culturals, ja que creiem, com també van dir alguns dels conferenciants el 2004, que no hi pot haver estètica sense ètica.
Malgrat això, el festival continua sense tenir els recursos necessaris per donar als convidats unes condicions dignes de la importància que ja té el festival. Any rera any, afortunadament, s’han anat millorant, però encara són ben lluny del què s’espera d’un festival de la importància que ja té eBent. Considerem que ja ha arribat el moment de què es reconegui la maduresa del festival i què es pugui disposar d’un pressupost més ampli que permeti també dotar de millors mitjans tècnics i materials a l’organització com a garantia de futur del festival, un festival que considerem que és molt necessari no només per a Barcelona, com demostra l’afluència creixent de públic de la nostra ciutat, sinó també com a referent a nivell estatal, com demostra l’interès de l’Obra Social de Caja Madrid per repetir l’experiència de l’any passat i portar el festival a Madrid.
Cara als projectes a mig termini, volem incidir especialment en diversos temes que encara resten pendents. D’una banda, el tema de la documentació. L’edició de catàlegs i vídeos del festival és una qüestió clau. Per una part, volem donar visibilitat a l’arxiu videogràfic del club8, que creix any rera any, i que és una mostra del que s’està fent avui a nivell mundial, i, per altra banda, millorar la qualitat i difusió de la documentació, tant escrita com visual, un tema pel que caldrà disposar de recursos més importants. Ja vam donar un pas important amb la connexió d’un servidor propi a Internet per allotjar la documentació, i que permeti descarregar no només textos i fotografies com fins ara, sinó que en un futur permeti fins i tot descarregar vídeos.
L’art d’avui dia és una fusió de les arts amb la pròpia vida de l’artista, on aquest utilitza tot allò que té al seu abast, barrejant disciplines i trencant les cada cop més indefinides fronteres de l’art actual. Potser una presentació més unificada podria ajudar a tots ells a lluitar contra els prejudicis existents.
L’altre aspecte fonamental és aconseguir que el festival sigui també un espai on descobrir nous artistes dins de l’art d’acció. A les convocatòries de vídeos fetes les primeres edicions volem afegir la convocatòria de projectes de performance adreçada a artistes locals, que podrien comptar d’aquesta manera d’una plataforma on mostrar el seu treball, un treball que per la seva peculiaritat, troba sovint molt poca sortida. En aquest aspecte, és una de les qüestions que volem impulsar més decididament.
Aquest any, per diverses raons, les activitats del festival es concentren en tres punts clarament focalitzats. En primer lloc, a l’Espai Jove Boca Nord, on es presentarà el treball de performers joves o que estan començant, tant nacionals com estrangers. Per aquesta edició s’ha fet una convocatòria específica demanant projectes a joves artistes, que ha tingut molt bona resposta, cosa la qual permetrà que les performances a Boca Nord siguin d’un gran nivell. En segon lloc, hi haurà una videoinstal·lació a La Interior Bodega, amb objectes i vídeos basats en processos performàtics. Finalment, a La Casa Encendida de Madrid es podrà veure el treball d’importants performers, tant de casa nostra com estrangers, on hi participaran tant artistes històrics com artistes més actuals.