eBent, festival internacional de performance

eBent’04. Extrems i oposats. club8 difusió de la performance

Vivim en l’època de la simulació. La realitat és substituïda per la seva simulació, dins d’una època plena de gests i buida d'actes. Quan el gest substitueix l'acte, quan la realitat és substituïda per la simulació, cal passar a l'acció. Creiem que la performance és l’oposat al simulacre, és l’oposat al gest que substitueix l’acte. En aquest aspecte, la performance, que duu a terme una acció amb materials culturals, pot servir per re-crear i crear nous valors culturals.

La performance pot ser tant una acció com una activitat, pot ser tant un acte en si (pel fet del propi acte) com un acte orientat a un objectiu, però no pensem només en les grans causes sinó sobre tot en les petites, en les properes; i que té validesa no per la seva utilitat sinó, sobretot, per la seva intencionalitat.

Avui, més que mai, vivim en un món de simulacions, i no tant de les simulacions dels espais virtuals tecno-comunicatius com de les simulacions en l’àmbit de la res publica. Quan els postulats econòmics neoliberals són acceptats com a dogma únic per dretes i esquerres quan arriben al poder, el govern es transforma en un mer gestor de l’axioma econòmic del dèficit zero, i el contracte social que sustenta l’Estat es fa miques. En aquest punt, l'única diferència entre dretes i esquerres seria la voluntat benintencionada d’aquestes darreres d’intentar recompondre la res publica a partir de gests, s’ha d'admetre, sovint arriscats i innovadors, per tal de restituir la ciutadania a les dones i homes que l’economia ha condemnat a la mera categoria de forces productives i consumidores; gests, però, al cap i a la fi.

En el món d’avui on, més que mai, s’hauria de parlar de les qüestions de fons, l’àmbit de la política ha quedat circumscrit al simple gest. Les campanyes en favor de la sostenibilitat s’alternen amb les crides a l'augment de la competitivitat, com si ambdós postulats no fossin incompatibles. Dit en altres paraules, la política s’omple de gests que intenten pal·liar els efectes negatius d’un sistema econòmic injust i insostenible, evitant sempre qüestionar-lo.

Voluntats, declaracions, gests, grans intencions, acaben convertint-se en pures substitucions, en simulacres que, oblidats darrere la fràgil memòria dels titulars de la premsa, queden en només això, en purs gests, perquè res no acabi canviant. Per alguns, l’acció és, o vol ser, o hauria de ser, o podria ser, l’oposat a això. Nosaltres, que preferim actuar des d’una postura modesta sense voler imposar una forma d’acció, som conscients, i també reivindiquem que l’acció no té l’obligació d’actuar sobre la realitat. Però és ben cert que sovint trobem que ho fa més que la política.

Mentre escollíem el lema d'extrems i oposats pel festival, estàvem pensant en un festival que oscil·lés entre la crítica directa i l'acció pura. Pel fet de què el Poder (o el poder en minúscules) només faci gests (potser creient que són performances?) i no faci accions, el performer no ha de ser qui el substitueixi en l’acció, excepte com a ciutadà o ciutadana que és. No creient en el concepte de lideratge, reivindiquem la ciutadania activa, inclosa la dels artistes.

Quan vàrem començar a preparar, ja fa més d'un any, aquesta quarta edició sota aquest lema, poc podíem suposar l'immens trasbals i els grans canvis que s'anaven a produir en el nostre país. Canvis de governs, canvis de persones, canvis de tarannà, molts canvis en un temps relativament curt. Tot i això, encara creiem que cal consolidar realment el canvi, perquè els gests innovadors que se succeeixen s'acabin traduint en el canvi de la nostra realitat, perquè es passi realment del gest a l'acció.

Pel que fa a l’estructura del festival, després dels grans canvis de concepte que vam engegar la passada edició, volem remarcar la importància de tots i cadascun dels espais i els artistes que hi participen. Encara avui part del públic i de la premsa es mouen pels grans noms d'alguns artistes com pels espais de prestigi. Podem assegurar que el que passarà a cadascun dels espais en aquest festival serà únic i irrepetible. Per això hem volgut que tant al Convent de Sant Agustí com al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es barregin performers nacionals i internacionals. D'aquesta manera el treball dels artistes d'aquí podrà ser també conegut pels artistes de fora.

Com en altres anys la programació del Convent de Sant Agustí i del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona tindran un enfocament més temàtic, mentre que a l'Espai Jove Boca Nord serà més extens, més obert, variat i múltiple, donant també l'oportunitat de participar a gent més jove o que comença. Volem, sobre tot, que es pensi en el Convent de Sant Agustí i en l'Espai Jove Boca Nord com a espais que tenen la mateixa importància que el CCCB dins del concepte global del festival.

En aquesta quarta edició volem reiterar la nostra voluntat didàctica com un dels objectius fonamentals de club8 i del festival, per tal d'arribar a qui hi participa -perquè qui es pensi que es pot veure una acció com a simple espectador està equivocat, pel fet de ser-hi allà ja s'ha convertit, voluntàriament o involuntària, en participant. Ningú ha d’esperar, però, que els diguem què és el que han d'entendre o què és el que han de pensar. El que volem dir a qui està immers dins d'una acció és que ha de deixar que la performance desencadeni en ell una multiplicitat d'evocacions possibles; volem dir-li que el que ha de fer és quelcom tan senzill, o tan complicat, com pensar o sentir.

Algunes de les paraules claus amb què volíem relacionar el festival i que vam estar considerant com a possibles lemes d'enguany serien les següents: centres i perifèries, fronteres i perímetres, marges i contorns, paraules, idees i artefactes. Tots aquests conceptes ens remeten també a la nostra idea de crear un discurs actualitzat de la performance basada en la pràctica i que contempli també altres pràctiques paral·leles i perifèriques.

Tot i que és una pràctica que ja té un bagatge històric considerable darrere, seguim creient que l'art d'acció és plenament vigent avui dia, tant en la nostra vessant d'organitzadors d'aquest festival com en la de performers. Una de les raons seria que la performance permet passar de la idea a l'acció directament, d'una manera gairebé immediata. Altra de les raons seria l'ús bastant generalitzat d'una tecnologia mínima, allunyant-se d'altres pràctiques artístiques contemporànies, on aquesta utilització de la tecnologia dins de l'art ha esdevingut en moltes ocasions un discurs de poder, acrític o acomodatici.

El pòsit que volem que quedi del festival és la nostra voluntat d'obrir el camp de l'art d'acció, de conèixer, d’aprendre i de sorprendre'ns. El que ens agradaria és que tots aquells que hi participen -institucions, artistes i públic- ho puguin arribar a copsar, encara que només sigui per l'entusiasme que hi posem en aquest projecte.

I als que se sorprenguin de trobar-se amb certes pràctiques artístiques que tradicionalment no s'han inclòs dins del que l'àmbit acadèmic o museístic defineix com a epigramàtiques, o de trobar-se en el programa amb algun artista que sempre ha proclamat públicament que no és performer, els volem contestar que és això precisament el que volem fer, un festival personal, que sigui obert i proper, un espai on eixamplem els límits i trenquem barreres, un espai on a partir de la pràctica es pugui crear un discurs sobre allò que volem que sigui la performance, un lloc on puguem reflexionar sobre l'art i sobre l'acció, no tan sols des d'un punt de vista estrictament artístic sinó especialment en l'àmbit quotidià, perquè cadascun de nosaltres pugui pensar per ell mateix com pot passar a l'acció en allò que realment interessa.

Per acabar, volem reprendre dos dels conceptes que ja vam introduir la darrera edició. Per una banda, ens interessa molt l'ús de la performance com a eina per relacionar-se amb el món i per això és lògic que la presència femenina segueixi sent molt important al nostre festival, donat que la performance és una eina molt potent per analitzar la relació de les dones performers amb el seu entorn, així com per descobrir i definir el propi cos i el gènere. El segon concepte és l’ús de la llengua; ja des de la passada edició vam voler que el català fos la llengua principal del festival, no tant per qüestions essencialistes, sinó perquè volíem reivindicar que la performance que es fa a Catalunya, tot i que no sigui parlada en català o encara que no fos parlada, és part de la cultura catalana. Sembla que això, amb els nous aires que han arribat a les institucions culturals catalanes, comença a entendre’s.

Presentació

eBent’04 és la quarta edició del festival internacional de performance de Barcelona que organitza club8 difusió de la performance i que se celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, al Convent de Sant Agustí i a l’Espai Jove Boca Nord de Barcelona del dia 24 de novembre al 4 de desembre al dia 12 de desembre, i a La Casa Encendida de Madrid els dies 4 i 5 de desembre.

club8 és un col·lectiu d’artistes de performance que té com a objectiu difondre l’art d’acció. La nostra intenció és revaloritzar l’art d’acció i situar-lo al lloc que li pertoca dins la pràctica artística contemporània.

Amb eBent’04 continuem la tasca de divulgació de la performance, presentant una mostra de l’art d’acció que s’està fent avui dia a nivell nacional i internacional, insistint especialment en obrir la performance al públic en general amb una actitud decididament didàctica. A més, eBent’04 vol continuar la tasca de reflexió teòrica engegada el darrer any per tal de crear un discurs actualitzat dins de la pràctica de la performance.

eBent’04 es presenta en primer lloc com un panorama de l’escena actual, amb la participació d’artistes d’arreu del món, de diferents tendències, amb la presència dels principals artistes tant a nivell nacional com internacional. eBent s’ha consolidat com una de les principals referències de l’art d’acció al nostre país i aspirem què es converteixi també en punt de referència a nivell internacional, tant pel que fa a la mostra de performance com per la creació d’un discurs teòric que en permeti eixamplar els límits.

Activitats

Com en les passades edicions, el festival es desenvolupa en torn a quatre grans activitats. D’una banda, una sèrie de xerrades, conferències i tallers sobre la teoria i la pràctica de l’acció, a càrrec d’estudiosos provinents del món acadèmic i dels mateixos participants; d’una altra banda, la mostra de performances en viu pròpiament dita; en tercer lloc, la secció de vídeos de performance i videoperformance, per tal de donar una àmplia mostra del que s’està fent avui arreu del món; finalment, se celebraran tot un seguit d’actes complementaris entorn a la performance.

El festival tindrà lloc, com en les passades edicions, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, al Convent de Sant Agustí, a l’Espai Jove Boca Nord a més d’altres espais, públics i privats, de la ciutat. Una de les novetats d’aquesta edició serà la descentralització de les seus; en lloc de concentrar tots els participants estrangers en un únic espai, es dividiran entre el CCCB i el Convent de Sant Agustí; volem d’aquesta manera atendre una petició que ens van fer alguns participants de la passada edició per poder conèixer el que es fa a casa nostra. També hi seran pressents joves artistes estrangers a l’Espai Jove Boca Nord. Atès que molts dels artistes participants són alhora organitzadors d’esdeveniments semblants als seus països respectius, la coincidència entre artistes locals i estrangers permetrà difondre davant d’ells la performance que es fa a casa nostra.

Després dels canvis que es van introduir en l’estructura del festival i que es van traduir en un augment substancial de públic, volem aprofundir en les vessants teòrica i didàctica del festival. D’una banda Josep Asunción i Gemma Guasch, artistes plàstics, performers i també docents, faran una introducció que permeti al públic situar el context de les accions que veurà més tard; per la seva banda, els mateixos performers parlaran del seu treball, per situar les seves performances en el seu context més concret i dins del conjunt de la seva obra.

Com en anys anteriors, la mostra de vídeo mostrarà tant gravacions de performances com performances realitzades especialment per a vídeo, que provenen, d’una banda, de l’arxiu documental del club8 que conté vídeos de performances realitzades principalment a partir dels anys 90's i, d’altra banda, dels vídeos presentats a les convocatòries internacionals de club8, que en les edicions anteriors han assolit un alt nivell de participació.

A més a més, en aquesta edició la secció de vídeos estarà acompanyada per una conferència en la qual s’analitzaran alguns dels vídeos presentats des del punt de vista de la retòrica visual a càrrec d’en Xavier Canals, professor d’aquesta assignatura i artista visual i de performance.

També hi haurà una conferència de la crítica d’art i comissària independent Marta Pol sobre “Treballs d’acció directa”, coincidint amb el cicle del mateix títol que organitza a la sala Espais de Girona.

També hi haurà una conferència per part de l’antropòloga Déborah Puig-Pey, que donarà una visió més àmplia de la performance, sortint-se del marc estrictament artístic, una activitat que va tenir molt bona acollida la passada edició i que considerem de gran importància, donada la nostra voluntat d’eixamplar límits i trencar barreres disn del món de la performance.

Dins dels actes complementaris es realitzaran exposicions paral·leles sobre temes relacionats amb la performance a diferents galeries, i s’organitzarà novament un taller de performance.

Després de l’èxit de l’activitat la passada edició, està previst repetir, dins dels actes complementaris, la presentació d’eBent’04 a Madrid, acompanyada amb performances d’alguns dels convidats a Barcelona, a La Casa Encendida.

Està previst enregistrar totes les activitats, tant en fotografia com en vídeo. També s’editaran una sèrie de fitxes de presentació dels performers amb una breu ressenya del currículum, la seva línia d’actuació i la sinopsi del treball presentat al festival. Tota la documentació generada s’utilitzarà per l’edició d’un vídeo del festival i s’està buscant finançament per l’edició d’un catàleg en paper i un DVD. Tota aquesta documentació quedarà a l’arxiu del club8 per ser consultada per les persones interessades en el món de la performance i per ser distribuïda pels centres, museus i universitats d’arreu del món.

Com ja es va fer a la tercera edició, aquest any també hi haurà un enfocament temàtic, cosa la qual permet la creació d’un discurs clar i coherent que, alhora, és més accessible al públic en general, i que va ser una de les causes de l’augment de públic al festival respecte de l’edició anterior i del ressò més gran als mitjans de comunicació.

eBent'04, extrems i oposats

eBent’04 està estructurat al voltant de dos conceptes: extrems i oposats.

Amb aquests conceptes tan amplis volem reflectir, d’una banda, com la performance treballa amb materials culturals -objectes i idees- als marges de la cultura establerta, sent en molts casos obertament crítica amb ella. També volem mostrar com la performance se surt dels límits de la pròpia disciplina, i fins i tot dels límits d’allò estrictament artístic, per generar un discurs creador de valors culturals, un fet que va quedar ben palès a la passada edició. Per una altra banda, volem remarcar els grans contrasts que ens trobem en la pràctica performàtica dels diferents artistes participants.

A l'igual que en la passada edició, volem que la presència femenina sigui notable, donada la importància que donem al treball fet per dones dins del camp de la performance. Igualment, l’idioma del festival serà el català, editant tota la documentació en aquest idioma, ja que creiem que és important normalitzar també aquest àmbit de la cultura contemporània.

El que fa que la performance sigui quelcom viu no són només els seus orígens indefinits sinó també les seves característiques imprecises. De fet, no creiem que en la performance l’obra d’art es desmaterialitzi sinó que la seva materialitat es manifesta a través de la fenomenologia, forma d’existència perceptual de l’obra artística.

La performance esdevé llavors un complex joc de relacions artista-obra, artista- espectador i obra-espectador en un marc físic i cultural donat, on el cos de l’artista vol trencar l’esquema vigent que prima les relacions entre persones a través dels objectes per anar a buscar una relació interpersonal directa. En altres paraules, la performance engloba tant el procés creatiu com l’acció en sí, els productes o restes de l’acció i l’entorn en el qual té lloc, sent la presència de l’artista i del públic el vehicle que articula aquest joc de relacions.

Anant més enllà, la performance es pot entendre com una eina metodològica que permet estudiar les relacions de les persones amb elles mateixes, amb altres persones, amb els objectes que les envolten i amb el seu entorn com si fossin performances; o dit d’una altra manera, la performance és una eina d’anàlisi i transmissió i, per sobre de tot, una eina de creació de valors culturals.

Les teories de la performativitat insisteixen en què totes les realitats socials són construïdes. La construcció de gènere, de raça i d’identitat no són sinó tres exemples d’una teoria que ho abasta tot. La vida social en la seva qualitat de comportament és representada (performed) en el sentit de què qualsevol activitat social pot ser interpretada com la demostració d’un acte.

eBent'04, alguns dels participants

En aquesta quarta edició volem centrar-nos en performers que desenvolupen el seu treball als extrems o als marges de la cultura majoritària, incidint en especial en aquelles visions més crítiques al model social i vigent, però també en aquells performers que treballen en la perifèria, tant a la perifèria geogràfica o política com a la perifèria artística.

Hem volgut remarcar especialment les oposicions, buscant també mostrar en cadascuna de les sessions treballs oposats o dicotòmics, als extrems, per tal de donar una mostra de la varietat i riquesa de la performance avui.

Entre els participats previstos hi ha Valentín Torrens, que tracta el tema de les pors, junt amb el treball del colombià Raúl Naranjo, en el que la violència del seu país, i també de manera especial la violència de gènere, és ben palesa.

Volem destacar també el treball de Nekazet Ekici, que treballa especialment des de la seva condició de dona d’origen turc a Alemanya, o el de Lorena Wolffer i les seves accions en les quals denuncia la utilització de la imatge femenina i la violència contra la dona.

Dins d’aquests extrems i oposats, volem continuar la línia engegada la passada edició en la que pretenem eixamplar els límits tradicionals de la performance, amb la presència de Nilo Gallego i la seva obra sonora que, utilitzant una gran quantitat d’elements d’utilització comuna, envaeix els límits d’allò performàtic, contraposant-lo al treball més minimalista i conceptual d’Esther Ferrer, membre fundador de ZAJ i una de les figures històriques més importants de la performance espanyola. La performance envaeix gairebé totes les pràctiques artístiques, i quan s'eixamplen els seus horitzons a nivells formals també s’estan eixamplant els seus horitzons conceptuals i ideològics.

També hi contarem amb els canadencs Paul Couillard i Ed Johnson, que incideixen en el tema de les tensions col·laboratives i competitives que hi ha darrere de qualsevol relació.

Altres dels convidats previstos són la mesicana Laura Plancarte, que treballa en una relació molt estreta amb l’arquitectura de l’espai, juntament amb el treball de l’anglesa afincada a Catalunya Denys Blacker i la seva especial relació amb el paissatge.

També hi contarem amb el treball performàtic del músic català Josep-Maria Balanyà, que utilitza escultures i altres objectes per a la realització dels seus concerts, junta amb en Pere Sousa, un dels poetes fonètics més importants del nostre país i yambé una persona que s’ha destacat especialment pel seu compromís polític.

També comptarem amb la pressència del grup alemany HM2T (Helge Mayer y Marco Teubner) que exploren els límits del cos i del dolor, junt amb el treball d’en Joan Casellas, en el qual abunda la crítica política de caire ecologista.

A més, hi haurà, com en edicions anteriors, una mostra de performance a l’Espai Jove Boca Nord, on participaran tot un seguit de joves valors en alça dins el panorama performàtic nacional i internacional.

L'acció a Barcelona

Des de l’any 2000 en què va néixer club8 difusió de la performance i fins avui, l’oferta d’activitats relacionades amb el món de l’art d’acció s’ha multiplicat notablement a Barcelona. En aquests moments diverses sales de la ciutat organitzen, de manera contínua o esporàdica, activitats performàtiques al llarg de tot l’any, i no és estrany trobar-se amb performances amb motiu d’inauguracions d’exposicions, i fins i tot en esdeveniments no estrictament artístics.

També hi ha en aquests moments a Barcelona molts estudiants d’art estrangers que utilitzen la performance com a via creativa, cosa la qual ha donat una injecció d’aire fresc a la performance catalana i ha permés un mestissatge força interessant.

D’altra banda, hem pogut constatar que l’interès i el coneixement de la performance per part de les generacions més joves ha anat augmentant gràcies, en gran part, a una major preocupació dels docents per recollir les tendències artístiques actuals.

A pesar d’això, som concients de què existeix un gran desconeixement de l’art d’acció. Encara avui, la primera pregunta que ens formulen els mitjans de comunicació i el públic en general és: Què és la performance? Nosaltres, com a col·lectiu que treballa en la difusió de l’art d’acció però també com a performers, no tenim, ni ho pretenem, una definició única de què és la performance i preferim presentar aquesta àmplia mostra d’art d’acció perquè cadascú pugui crear-se la seva pròpia visió.

A partir de la darrera edició, vam considerar que ja no ens havíem d’estar preguntant què era la performance ni tan sols fins on arribava la performance. El que volíem plantejar damunt la taula és fins on volíem que arribés la performance. A partir de llavors hem buscat d’establir una línia discursiva més oberta, interdisciplinària, coherent i, alhora, més propera; una línia que, sortint de la performance, travessés les seves fronteres per barrejar-se amb altres pràctiques com ara la instal·lació, la intervenció urbana, l’escultura, entre altres, i que encara anés més lluny i travessés les fronteres de l’art per envair els límits de l’antropologia o la sociologia.

Algunes aportacions des d’eBent’03 per un debat dins el món de la performance

Aquesta quarta edició del festival representa la consolidació definitiva i maduresa d’un festival que considerem que ha trobat la major part del que ha de ser el seu format definitiu. Després de la renovació dins de club8 i dels grans canvis introduïts tant en l’estructura com en la concepció del festival, que van tenir com a resultat una excel·lent resposta per part del públic i dels mitjans, l’eBent’03 és el punt de partida d’un festival que vol establir-se com a referent tant teòric com pràctic a nivell internacional.

Tot seguit, en destaquem algun dels aspectes més rellevants del balanç de l’edició de l’any passat.

El balanç d’eBent’03 és altament positiu i il·lusionant. Hem volgut trencar totalment amb la línia seguida en les edicions precedents i hem plantejat un festival més arriscat i alhora més obert, i considerem que la resposta de públic ens ha donat la raó. No només ha hagut un salt quantitatiu pel que fa a més afluència de públic, sinó que hi ha hagut un salt qualitatiu per haver aconseguit atreure a un públic que no s’havia acostat anteriorment a la performance. A més, el nou plantejament del festival ha permès un diàleg més intens i interessant sobre la teoria i la pràctica de l’acció i ha permès un debat actualitzat sobre el que és i el que volem que sigui la performance avui.

Amb la programació d’aquest festival hem volgut trencar radicalment amb la línia que s’havia portat fins ara i que estava començant a tancar-se, estrenyent els seus horitzons i instal·lant-se en una posició una mica acrítica i acomodatícia. Hem volgut donar a aquest festival una línia més clara i coherent, més compromesa amb la pràctica actual de la performance, menys conservadora; per a nosaltres, la intenció i la línia programàtica del festival han tingut una forta component ideològica.

Aquesta arriscada aposta ha estat molt ben rebuda tant pel públic assistent, que s’ha incrementat notablement respecte a les edicions anteriors -més de mil persones han passat per les diferents activitats programades, gairebé el doble que en les passades edicions-, com pels mitjans de comunicació, que s’han fet més ressò de les activitats i han mostrat més interès que fins llavors; en aquest festival han començat a tractar la performance com quelcom més que un divertiment i comencen a reconèixer la seva validesa i actualitat.

En aquesta tercera edició del festival hem considerat que ja no ens havíem d’estar preguntant què era la performance ni tan sols fins on arribava la performance. En aquesta edició el que volíem plantejar damunt la taula és fins on volíem que arribés la performance. Hem buscat llavors una línia discursiva més oberta, interdisciplinària, coherent i, alhora, més propera; una línia que, sortint de la performance, travessés les seves fronteres per barrejar-se amb altres pràctiques com ara la instal·lació, la intervenció urbana, l’escultura, entre altres, i que encara anés més lluny i travessés les fronteres de l’art per envair els límits de l’antropologia o la sociologia.

Si voléssim resumir amb poques paraules el que ha estat el festival, diríem que ha estat un festival més femení, més obert, més proper, i més didàctic.

Entenem la performance no tan sols com una pràctica artística sinó com una eina que permet l’artista explorar la seva relació amb l’entorn, tant físic com cultural i social; la relació amb els objectes que l’envolten, ja que vivim en una societat orientada a l’objecte; i, en darrer lloc, la relació amb el seu propi cos. En aquest punt estem molt d’acord amb autors com la Diane Taylor o en Richard Schechner que veuen la performance com una lupa a través de la qual es poden analitzar fenòmens i comportaments, actituds i rols, com si fossin performance, i no tan sols en l’àmbit estrictament artístic.

Entenent la performance d’aquesta manera, és lògic que en aquesta edició hi hagués una presència femenina molt important, ja que avui dia les dones encara han d’estar redefinint la seva inserció dins del seu entorn social i cultural, analitzant la seva relació amb una societat basada en l’objecte i el consum i, per sobre de tot, encara han d’estar redescobrint i reafirmant el seu propi cos. Per tot això, més de la meitat dels convidats al festival han estat dones.

Conseqüents amb la nova línia programàtica, hem volgut que el festival fos més accessible per a tothom i hem volgut incidir especialment en la qüestió de les presentacions teòrico- pràctiques. A més de les introduccions fetes pel Josep Asunción i la Gemma Guasch, artistes però també docents, en les quals feien un marc introductori general i en què també entraven en detalls del performer que s’anava a veure més endavant, hem volgut que els artistes tinguessin l’oportunitat de parlar davant del públic sobre la seva línia de treball i així situar dins del context més ampli de tota la seva obra la performance que anaven a realitzar més tard. En aquest punt hem volgut incidir especialment en la importància del procés dins la performance, que per a nosaltres no s’ha d’entendre com un fet aïllat i anecdòtic sinó que s’ha de situar com a culminació de tot un treball per part de l’artista que pot durar setmanes, mesos o fins i tot anys. La reacció del públic a aquestes presentacions ha estat positiva, ja que els ha permès comprendre el que hi ha més enllà de l’acció.

Anant més enllà, hem volgut programar també la conferència de l’antropòloga Déborah Puig-Pey sobre el treball de Mirha-Soleil Ross, una de les convidades al festival, ja que com hem dit abans, creiem que la performance se surt d’allò que és estrictament artístic. La notable afluència de públic i l’acceptació que va tenir aquesta activitat ens han animat a repetir aquesta experiència en les properes edicions.

En base a aquestes premisses, hem volgut fer una mostra realment variada del què s’està fent avui dia a nivell nacional i internacional en aquest terreny, acompanyada d’una sèrie de conferències i presentacions teòriques i pràctiques per tal de donar un marc de referència comprensible pel públic. No hem volgut tancar la porta a cap de les múltiples pràctiques de la performance actual, havent presentat tant performances realitzades amb pocs mitjans com d’altres realitzades amb muntatges tècnicament complexos i un ampli registre de formes, des d’aquelles més conceptuals i minimalistes fins aquelles que entren en el terreny d’altres pràctiques artístiques, com ara el teatre, la dansa, la música, el video- art o l’escultura.

No voldríem deixar de remarcar en aquest aspecte que hem escollit els participants en base al seu treball per donar aquesta lectura coherent del que creiem que és i el que volem que sigui la performance. A l’hora de convidar alguns dels performers, com per exemple la Mirha-Soleil Ross, érem molts conscients de què altres performers podien menystenir el seu treball per considerar-lo “parateatral” o “no performàtic” –de fet, ella ha participat en nombrosos festivals, però no tant de performance com de vídeo o festivals gais i transsexuals-; malgrat això, considerem un encert total el fet d’haver-la convidat, ja que en primer lloc il·lustrava perfectament la nostra idea de què la performance va més enllà de l’art i, en segon lloc, la seva acció va ser d’una gran bellesa i una de les que més públic va congregar; de fet, molta gent es va quedar sense poder entrar a la tenda que ella havia instal·lat al Hall del CCCB.

D’entre les qüestions importants que han aparegut en els debats en aquest festival en voldríem destacar unes quantes. En primer lloc, a més d’aquella transversalitat de què parlàvem més amunt, en què la performance envaeix no només altres pràctiques artístiques sinó també altres disciplines extra-artístiques, ens agradaria remarcar el fet del trànsit; com van dir en Josep Asunción i la Gemma Guasch en una de les seves conferències, el fet del trànsit estava present a tot el festival, no només en el treball d’alguns dels artistes convidats, sinó que molts dels participants estaven en trànsit: hi havia una canadenca nascuda a Polònia, una israeliana nascuda al Canadà, un finlandès nascut a Holanda, una catalana nascuda al Brasil, un mexicà vivint a Sevilla, i així uns quants més, vivint a una terra que no és aquella on van néixer. Aquests dos conceptes de transversalitat i trànsit estan molt lligats al que és la nostra pròpia realitat cultural, demostrant un cop més que la performance és un art que està més vigent que mai en el segle XXI.

En segon lloc, el concepte de mediació. En la nostra societat la major part de les relacions entre les persones es donen a través dels objectes, no hi ha a penes una relació directa; en el món de l’art la relació entre l’artista i la resta de la societat es fa a través de l’obra: un pintor, un escultor, un escriptor, es relacionen directament amb la seva creació al seu estudi i la seva audiència es relaciona directament amb l’obra, no hi ha relació directa entre artista i societat, és una relació interposada, a través d’un objecte. En la performance ens trobem amb que el performer, directament o a través dels elements que utilitza en la seva performance, es converteix en el mediador d’una relació interpersonal directa. En aquest cas, la performance es converteix en el paradigma d’una nova forma de relacions entre les persones.

Creiem que a l’eBent’03 hem presentat un programa atractiu, variat i arriscat i que després d’aquest festival la performance és més propera, menys incompresa i que és més actual i està més viva que mai. I volem continuar aprofundint en aquesta línia de treball en la propera edició del festival.

Per a nosaltres ha estat un festival fet amb molta il·lusió i creiem que hem aconseguit il·lusionar també a totes aquelles institucions i persones que ens han ajudat i per això esperem mantenir aquest nivell de col·laboració i complicitat en el futur. Estem molt agraïts a totes elles.