Saverio Longo. Sobrecapas
Artista multidisciplinari. Comença el seu desenvolupament amb la pintura el 1984. El 1992 es llicencia per l'ENBAPP (Buenos Aires) com a Professor d'Escultura. Estudia teatre, escriptura, fotografia i vestuari teatral (Teatro Colon, 1994). Finalista en poesia en les Biennals d'Art Jove (1994 y 1996); Publica poesia (Antimusa, Ed.Nueva Generació, 1993).
El 2001 s'instal·la a Barcelona. Realitza amb l'artista Marcela Jardon, l'instal·lació "Den-city", a la mostra EME3 (CCCB, Barcelona). El 2002 realitza l'exposició a la galeria Black (Barcelona): "Desamor", Llibres-Objecte (polaroids i poesies) i "Trencaclosques de la fusta" collage fotogràfico.
Entra en contacte de ple amb la filosofia New Age (Reiki, Tarot Evolutiu, Cristaloterapias, Rebirthing) casant així els seus diferents vessants en aparença oposades (bdsm, bondage). Col·laborant des de 2008 amb artistes com Lluis Braxter NEO-CORTEX, o el fotògraf Tentesion, en el camp de les performances.
Així mateix comença a treballar amb Maria Cosmes, portant la seva proposta conjunta (performance "El Teixidor) al Grimmuseum de Berlin el juny de 2010 i a Antigua Casa Haiku el setembre de 2010, Barcelona. L'Abril de 2010 col·labora com a actor en dos treballs teatrals dels artistes Tamara Kuselman i Daniel Jacoby a L'Estruch de Sabadell. Actualment desenvolupa dues noves idees performaticas, una sèrie de escultures mínimes treballades des del concepte BDSM, i la seva segona sèrie de polaroids poetitzades "Serie dels Amors Cínics"
La línia de treball desenvolupa des de diferents àmbits (fotografia, poesia, performance, dibuix, etc.) la idea d'inconformitat i "mostració" de la seva realitat circumdant, en tant que intrínseca i autogenerada, no del tot acceptada, és simplement mostrada com a emergent, i condicionada per la sòrdida acceptació social (hipocresia), que desestima de manera taxativa les seves pròpies limitacions i tabús, per viure-les a través dels seus marginats. La figura plàstica de les capes epitelials que col·loquem a aquests tresors intocables i irreductibles (les nostres ànimes), i no obstant això, danyats i flagel·lats per les distorsions a què les sotmetem, es viuen a través dels treballs, com a disfresses de cuir, closques, conquilles de cera, crisàlides de films de polietilè, cordes per a bondage, jocs de rol, o metàfores poètiques.
Sobrecapas
Aquesta performance gira entorn de la idea de prendre consciència que som part d'una xarxa de què no podem desmarcar-nos i funcionar autònomament. Quan fòbies, pors i creences ens allunyen o ens bloquegen l'intercanvi d'energies amb l'entorn propi, es produeixen distorsions que a nivell físic coneixem com a malalties (La malaltia com a camí, Thorwald Dethlefsen i Rudiger Dahlke, 2003) La intenció d'aquesta performance és mostrar que podríem ser capaços d'habituar-nos a l'evolució pròpia-personal i fluir sense les contingències de portar pors, fòbies i creences, deixant-nos portar per la confiança, l'alegria i el lliurament. "Cap significant no és portador autònom d'un significat absolut" (Jose Luis Brea)