Llicenciat en Belles Arts i dissenyador, les seves primeres exposicions, cap el 1968, tendeixen al minimalisme i al treball amb elements geomètrics. A la darreria dels anys seixanta comença a treballar en el camp de la imatge i aviat entra dins el corrent més general de l'art conceptual, aspecte en el qual s'inscriuen les seves obres posteriors, fetes sempre a partir d'una reflexió sobre l'art i la seva representació, la qual cosa es troba dins el fons teòric de la seva obra.

D'entre les seves creacions dels anys setanta en cal remarcar les sèries "Concepte mínim" (1972), "Objectes i capses" (1974-75), "Contactes aquosos" (1976), "Suite René Magritte" (1977), "Suite Pintura" (1978), "Paral·lelisme cos de dona dins l'art" (1977-78), "Accions de cada dia: penetracions" (1979-80). Amb Roman Vallès "Reflexió-procés-pintura", "Reflexions" (1986).

D'entre altres exposicions dels darrers anys es poden remarcar, per diverses raons: "Cuatro direcciones" (Museo Nacional Reina Sofía, 1991), "Mobiliari urbà, obra feta a Nova York" (491 Art i recerca, 1991); muntatges de fotografies, Polaroids y tintes; "La cadira de Kosuth és una bona cadira" (Performance realitzada a l'aparador de la botiga Vinçon, galeria cèntrica de Barcelona, 1993); "Interior amb figures retòriques", gran exposidó que definia l'obra més recent de l'artista (Galeria 4RT, 1993); i el fotoperformance "Dintre meu hi ha una mica de...", un treball específic sobre personatges y actituds d'artistes, filòsofs. La darrera exposició, de caire retrospectiu, la va realitzar al Museu Joan Cabré de Calaceit (1995) o altres con "Reflex, desig i visió" al Museu Monjo (1999).

Ha fet films experimentals, accions i performances, i ha presentat a ratlla de 250 exposicions individuals, col·lectives i de grup a escala nacional i internacional. El seu treball durant els anys vuitanta i noranta esdevé una reflexió, sobre l'espai, el temps, els mèdia i l'art. Les seves experiències anteriors i actuals es sintetitzen en la relectura d'imatges de l'art i de museu. Dins "imatges d'imatges" (1990), per exemple, utilitza la fotografia com a mitjà i suport per a analitzar el mite de l'art, - prenent com a punt de partida Magritte o Lacan, entre d'altres- a partir de la relectura del que s'anomenen "obres mestres". El 1992 participa en l'exposició col·lectiva "idees i actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980", que recupera i analitza aquest període de l'art català (també a Manchester i a Southampton el 1994).

Disposa d'una àmplia bibliografia compilada en els seus més de 30 anys de treball continuat. Actualment prepara altres mostres a Catalunya, Espanya i Europa. En aquests darrers dos anys ha realitzat una sèrie d'exposicions i accions individuals a Catalunya, entre elles, "Viatges, llocs i ciutats", així com "lmágenes de espejos" a la Sala Blanquerna de Madrid (1999), o les exposicions de Toulouse (2000) i Paris que junt amb la mostra de Barcelona a la Galeria Greca formen la seva obra mes recent. Està present a diferents col·leccions, entre altres la del M.A.C.B.A.