Theodor di Ricco - Què maquiavèl·lic IV

foto: stidna

Theodor di Ricco (Sacramento, California, viu a Berlín)
Què maquiavèl·lic, part IV

Tothom pot fer art, però només uns pocs s'hi atreveixen.

Una simple i efectiva demostració d'una estructura política micro-maquiavèl·lica de control en la qual l'artista (el Príncep) representat aquesta vegada per un ballarí go-go, està al centre i el públic (els subjectes) representats com aquells que esperen en un esdeveniment artístic, l'envolten.

L'artista posa un exemple de com viure (fer art). L'artista és al centre i pot veure a tothom. Aquest avantatge permet l'artista actuar com a regulador per al canvi social. Tanmateix, a canvi d'aquest privilegi, l'artista està atrapat pel focus del públic i ha de manipular cada part per continuar esdevenint el centre.

Es mostra al públic com viure (fer art). Ells estan satisfets de seguir l'exemple de l'artista, i queden alliberats de la responsabilitat d'haver de viure (fer art) per ells mateixos.

Aquesta estructura política micro-maquiavèl·lica demostra una disciplina col·lectiva per part del públic i de l'artista, per prevenir un estat en el qual tothom està vivint (fent art o ballant per a ells mateixos), o, en altres paraules, un estat d'anarquia.

We use cookies
Usamos cookies en nuestro sitio web. Algunas son esenciales para el funcionamiento del sitio, mientras que otras nos ayudan a mejorar la experiencia del usuario. Puedes decidir si quieres permitir el uso de las cookies. Ten en cuenta que si las rechazas, puede que no todas las funcionalidades del sitio web estén disponibles.