Paco Nogales

foto: leo odoncz

Les meves arrels artístiques entronquen amb el moviment corporal i la dansa. He treballat també en teatre i m'he mogut com peix en l'aigua a la pràctica poètica.

La performance, que practico professionalment des de 2003, és la pràctica en la qual puc bolcar tot el meu bagatge en una experiència de llibertat i comoditat expressiva. No tinc formació artística teòrica ni la considero necessària.

En aquests últims anys estic molt interessat en la investigació de la masculinitat patriarcal i hegemònica. Treballar i descobrir els mecanismes que són presents en la cultura en la qual visc i que autentifiquen la supremacia dels homes sobre la resta d'éssers que no són "HOME".

M'interessa també el procés de dol com a mecanisme alliberador del dolor, el dolor en si, la transcendència...


 Des que vaig començar el meu treball sobre masculinitat he treballat aspectes culturals que normativitzen i regulen les emocions o, més aviat l'absència d'emocions en els homes.

Aspectes que en un home necessàriament no han d'estar presents a fi de perpetuar la dominació masculina i exercir, arribat el cas, la violència per mantenir-la.

En el nostre entorn cultural hi ha un repertori "educatiu" que persegueix la trasmisión del domini masculí. Aquest entrenament: "Els nens no ploren. Marieta, marieta, si plores ets un marieta"... s'imbrica en la identitat de gènere des de la infantesa i modela homes allunyats de les seves emocions i preparats per ser dominadors.

Els tòxics arrodoneixen la funció dels "artefactes de modelatge" narcotitzant, alterant, pervertint, l'emocionalitat dels homes i sovint també servint com a "metxa" per disparar la violència.

A "Tòxic" accionaré el consum masculí de substàncies com a reguladors emocionals. Permesos culturalment a través d'una doble moral social que, en lloc d'atorgar un permís directe de consum als homes, fa una prohibició gairebé expressa a les dones (una dona borratxa o que beu alcohol sempre és pitjor vista que un home, una dona que fuma ... que usa drogues...)

A "Tòxic" buscaré la manera d'alliberar el nus emocional, els cigarrets, els vasos i ampolles que tapen les boques dels homes. Boca que necessitem lliure d'obstacles per "menjar-nos" la vida en tota la seva varietat de sabors, digerir-la i donar-nos la possibilitat de deixar un rastre lluminós. Una experiència corporal més que intel·lectual d'obertura al món i a nosaltres mateixos.

 

We use cookies
Usamos cookies en nuestro sitio web. Algunas son esenciales para el funcionamiento del sitio, mientras que otras nos ayudan a mejorar la experiencia del usuario. Puedes decidir si quieres permitir el uso de las cookies. Ten en cuenta que si las rechazas, puede que no todas las funcionalidades del sitio web estén disponibles.