Josep Masdevall - Tal vez (la cena)
Josep Masdevall (Serinyà, 1967)
Tal vez (la cena)
L'art ens parla de la vida que se'ns presenta incerta. Com quan agitem els daus en un gobelet, fins i tot el present és indeterminat. El comú desenvolupament de l'acció ens transporta cap a un món de coses on tot es repeteix una vegada i una altra fins que, sense previ avís, desapareix i ja deixa de regressar. Construïm el nostre benestar amb envans que se sustenten en misèries que tenen nom d'altres persones. I així ens perllonguem en el temps, en el nostre espai. L'art d'acció també habita aquesta estructura i s'alimenta de les seves contradiccions i desesperances. "Tal vegada", succeeixi o no, tracta de la nostra fragilitat, de la brevetat de la nostra fortuna indeleble i de la perdurabilitat de l'imprevisible i fugaç.
Josep Masdevall, octubre del 2005
Josep Masdevall
La trajectòria artística de Josep Masdevall es pot definir com la recerca constant de situacions límit entre la ficció i la quotidianitat, fins al punt que molts dels seus treballs poden passar desapercebuts sinó s'analitzen des del sentit comú o l'error que se'n deriva. Gairebé podríem dir que la seva obra transita dins del discurs del camuflatge i, per ser més precisos, diríem que el seu treball és un símbol de la subtilesa.
Dins d'aquestes coordenades, Josep Masdevall presenta el treball Acció directa. Proposta que s'emmarca en el sí del límit del que podem considerar activitats emmarcables dins d'un àmbit públic i un àmbit privat. Masdevall crea amb la seva actitud/activitat una situació de gran perplexitat, és a dir, configura un enigma que, quan s'analitza des de la quotidianitat, es fa evident. Ens parla de sentiments i sensacions que s'experimenten davant la impotència per canviar una realitat cada vegada més superficial i crua.
Josep Masdevall es formà a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, en la qual es llicencia en l'especialitat d'Escultura l'any 1990. Una estada a l'École des Beaux Arts de Grenoble l'acosta cap a un art més efímer: instal·lació, intervenció. La preocupació per la forma en què es manifesta l'obra d'art, li fa mantenir, però, una certa consideració per l'objecte artístic. A principis dels anys 90, l'interès pel concepte el fa interessar-se per la lingüística, així l'any 1997 es llicencia en Filologia Catalana a la Universitat de Girona. Dels darrers treballs, en podem diferenciar una línia centrada en el paper que fa l'artista en el seu entorn i una altra que té com a referent l'espai i la seva representació. Del primer grup de treballs es poden destacar les intervencions Treballs de reconeixement. Disculpin les molèsties, realitzada a Espais el 1995; Hay un francotirador en el Círculo de Bellas Artes, realitzada al Círculo de Bellas Artes de Madrid dintre de "SIN NÚMERO. ARTE DE ACCIÓN", el 1996; i la sèrie d'escultures i instal·lacions titulades Autoretrat. Del segon grup, cal mencionar l'exposició realitzada el 1995 al "Museu Comarcal de la Garrotxa", titulada Fluvius Fluvià, per a la qual li va ser concedida la "Beca d'arts plàstiques Ciutat d'Olot"; la sèrie d'escultures i intervencions titulades Acotacions, i les obres de les mostres PAISATGES ARTIFICIALS i CALENDARI GREGORIÀ de l'any 2000. Aquesta preocupació per la interpretació de l'espai que es va iniciar en els estudis d'escultura a finals dels 80, l'ha portat darrerament a llicenciar-se en geografia, disciplina que, juntament amb l'art i la pràctica docent com a professor de dibuix a secundària, centren actualment les seves activitats i preocupacions.
Marta Pol i Rigau