Irma Optimist. Optimització del postmodern
La performance d’Irma Optimist Optimization of Postmodern s’ocupa de l’estat de la cultura després de la mort de l’art.
En aquesta era post-art, quan els museus només estan plens de kitsch, les condicions necessàries i suficients per a l’existència d’allò kitsch han de ser determinades a través de les matemàtiques, filosofia i estètica corporals. Sense aquests mètodes, l’anàlisi històrica del kitsch no pot fer una estimació de la complexitat del món global, que és tan homogeni com incert.
El paper del mesurament matemàtic dins l’anàlisi és el de formular de manera abstracta les dimensions del kitsch al museu. Els paràmetres de les fórmules estan definits per conceptes teòrics de la filosofia i l’estètica. El resultat final té moltes probabilitats de resultar inestable degut a la lògica optimista femenina utilitzada a l’anàlisi.
Irma Optimist
La performance d’Irma Optimist treballa en el terreny de la pertorbació de la lògica de la ciència. Desxifrar el llenguatge és part d’aquest treball, que ella entén, en primer lloc, com un procés de pensament intel·lectual. Mitjançant l’ús de les matemàtiques optimistes, ella pot restituir els símbols d’aliment, amor i sexualitat, perquè el cos ha esclatat en les tasques del desig, el benefici i l’energia. Ella és una persona real, una dona, que vol mostrar que el cervell és una part tan important del seu cos com qualsevol altre. Ella creu que la seva imatge és una mena de combinació de suavitat i duresa, una mica de cada cosa. El que ella vol és emfasitzar les dues cares d’una dona.
Les possibilitats de la seva performance venen donades pel seu efecte en l’espai i el temps, en la temporalitat de les presències. La seva performance , a l'igual que els actes de l’estil de vida optimista femení, actua com l’oposat a la idea estàtica de l’art. La seva performance no té un punt de referència absolut fixat. Com a sistema no lineal, està situat en la interacció entre l’artista i l’audiència. La relació és complexa. La cultura occidental s’ha sublimat a ella mateixa en la ciència, però la performance d’Irma Optimist redueix a ciència la seva corporalitat. El que es pot apreciar d’una manera intensament visible o transparent, és el retorn a la política de la identitat. El que sembla i el que fa l’Irma Optimist són coses que són tan veritables com ella mateixa.
Irma Optimist. Nascuda el 1952 a Vaasa, Finlàndia. Artista performer, treballa a l’Escola d’Economia i Administració d’Empreses de Turku com a catedràtica de Matemàtiques (Ph. D.). El 1991 va començar a ser Irma Optimist. Ha presentat prop de cent cinquanta performances des del 1989 a Finlàndia, Estats Units, Japó, Canadà, Alemanya, Àustria, Polònia, França, Lituània, Estònia, Bielorússia, Romania, Dinamarca, Suècia, Eslovàquia, Hongria, Israel, Regne Unit, Irlanda.