Yan Duyvendak (Holanda-Suïssa)
Des de fa alguns anys, les performances de Yan Duyvendak s'organitzen al voltant d'un joc entre les imatges televisives o cinematogràfiques i la impossibilitat de reproduir-les amb els mitjans propis dels espectacles en directe. Mentre que en les imatges cinematogràfiques el temps imaginari i mític es desenvolupa amb herois de pentinats i maquillatges impecables, el performer evoluciona en les escenes sumit en la fragilitat d'un moment compartit amb el públic.
Desde hace algunos años, las performances de Yan Duyvendak se organizan alrededor de un juego entre las imágenes televisivas o cinematográficas y la imposibilidad de reproducirlas con medios, propios de espectáculos en directo. Mientras que en las imágenes cinematográficas el tiempo imaginario y mítico se desarrolla con héroes de peinados y maquillajes impecables, el performer evoluciona en las escenas sumido en la fragilidad de un momento compartido con el público.
El performer puede estar inmerso tanto en « The Matrix », la película de culto de efectos especiales asombrosos (« My Name is Neo for fifteen minutes »), en un díálogo con las figuras del mal (« You Invited Me Don’t You Remenber? »), o incluso invocando el destino de candidatos y jueces de la telerealidad, creadora de estrellas efímeras (« Dreams Come True »). En cualquier caso, examina los iconos de nuestra sociedad de consumo y de los mass-medias, disputándose a traves de campos/contracampos, dialogando con precisión coreográfica con los personajes de la pantalla, o fundiéndose con los movimientos de la cámara. En « Self-service », el artista se convierte en la « voz en off » destinada por definición a desaparecer detrás de la pantalla y nos invita a entrar en un universo íntimo donde imágenes y textos se entrelazan para llevarnos hacia una ficción que se multiplica hasta el infinito.
Textos : Nicole Borgeat
Traducción : Imanol Atorrasagasti
Pot ser algú "l'electe" durant quinze minuts? El temps de la pel·lícula, on tothom es projecta en un superheroi o un altre, ens dóna la il·lusió de ser alguna cosa que mai no serem; ens fa creuar universos secrets i desconeguts; ens mostra a nosaltres mateixos enmig de catarsis saludables. Què queda una vegada que la pantalla queda buida? Una vegada que la làmpada de projectors s'apaga? Una vegada Batman, James Bond, o "Neo - the One" han desaparegut?
“My Name Is Neo (for fifteen minutes)” examina el que passa quan s'afronta una pel·lícula en la qual l'acció i ciència-ficció es barregen en un tornado d'efectes especials amb un ésser humà, i, més especialment, amb la fisicalitat bestial d'un ésser humà. En "The Matrix", creat pels germans Wachowski, Neo -anagrama per a "One", l'Electe, interpretat per Keanu Reeves- entra en un combat de vídeo-joc, al qual contribueix una resclosa d'efectes especials. El seu objectiu? Salvar la humanitat dels robots que volen sacrificar-la. Duyvendak ha decidit enfrontar-s'hi cara a cara. Ser Déu, ell mateix, per a un quart d'una hora.»
Nicole Borgeat
«Can one be “the elect” for fifteen minutes? Movie time, where everyone projects himself into one superhero or another, gives us the illusion of being something we will never be; makes us cross secret and unknown universes; shows us ourselves in the midst of salutary catharses. What is left once the screen goes blank? Once the projector lamp is turned off? Once Batman, James Bond, or “Neo – the One” have disappeared?
“My Name Is Neo (for fifteen minutes)” examines what happens when a film in which action and science fiction are mixed in a tornado of special effects is confronted with a human being, and, more particularly, with a human being’s brute physicality. In “The Matrix”, created by the Wachowski brothers, Neo – anagram for “the One,” the Elect, played by Keanu Reeves – engages in video-game-worthy combat, aided by a barrage of special effects. His goal? To save humanity from the robots that want to destroy it. Duyvendak has decided to meet him face to face. To be God, himself, for a quarter of an hour.»
Nicole Borgeat
Translation: Wesley Clark