Paco Nogales

foto: leo odoncz

Les meves arrels artístiques entronquen amb el moviment corporal i la dansa. He treballat també en teatre i m'he mogut com peix en l'aigua a la pràctica poètica.

La performance, que practico professionalment des de 2003, és la pràctica en la qual puc bolcar tot el meu bagatge en una experiència de llibertat i comoditat expressiva. No tinc formació artística teòrica ni la considero necessària.

En aquests últims anys estic molt interessat en la investigació de la masculinitat patriarcal i hegemònica. Treballar i descobrir els mecanismes que són presents en la cultura en la qual visc i que autentifiquen la supremacia dels homes sobre la resta d'éssers que no són "HOME".

M'interessa també el procés de dol com a mecanisme alliberador del dolor, el dolor en si, la transcendència...


 Des que vaig començar el meu treball sobre masculinitat he treballat aspectes culturals que normativitzen i regulen les emocions o, més aviat l'absència d'emocions en els homes.

Aspectes que en un home necessàriament no han d'estar presents a fi de perpetuar la dominació masculina i exercir, arribat el cas, la violència per mantenir-la.

En el nostre entorn cultural hi ha un repertori "educatiu" que persegueix la trasmisión del domini masculí. Aquest entrenament: "Els nens no ploren. Marieta, marieta, si plores ets un marieta"... s'imbrica en la identitat de gènere des de la infantesa i modela homes allunyats de les seves emocions i preparats per ser dominadors.

Els tòxics arrodoneixen la funció dels "artefactes de modelatge" narcotitzant, alterant, pervertint, l'emocionalitat dels homes i sovint també servint com a "metxa" per disparar la violència.

A "Tòxic" accionaré el consum masculí de substàncies com a reguladors emocionals. Permesos culturalment a través d'una doble moral social que, en lloc d'atorgar un permís directe de consum als homes, fa una prohibició gairebé expressa a les dones (una dona borratxa o que beu alcohol sempre és pitjor vista que un home, una dona que fuma ... que usa drogues...)

A "Tòxic" buscaré la manera d'alliberar el nus emocional, els cigarrets, els vasos i ampolles que tapen les boques dels homes. Boca que necessitem lliure d'obstacles per "menjar-nos" la vida en tota la seva varietat de sabors, digerir-la i donar-nos la possibilitat de deixar un rastre lluminós. Una experiència corporal més que intel·lectual d'obertura al món i a nosaltres mateixos.