Analía Beltrán i Janés. Història d'una bilingüista

foto: leo odoncz

Nascuda a Vila-real (Castelló) és llicenciada a la facultat de Belles Arts de Madrid. Des de 1993 treballa com a professora d'Arts Plàstiques per a la Comunitat de Madrid.

Les seves primeres exposicions són de pintura, passant després al vídeo i la fotografia, però des de 2001 es dedica principalment a l'art d'acció.

En aquest camp, i entre els anys 2009 i 2010, ha participat en la Biennal de l'Havana (Cuba) i en els festivals: "Acción!Mad" a Madrid, "Infr'action Séte" a França, "Epipiderme" a Lisboa, "Cos a cos" a La Palmas de Gran Canària, i "FEM" a Girona.

Viu a Madrid on desenvolupa la major part del seu treball artístic en diferents espais. En els últims mesos he presentat les seves accions en els esdeveniments "Art en acció", Festival "Reformance", "A través del cos", "Revista caminada", entre d'altres.

Les seves obres en vídeo es decanten últimament cap a la vídeo-acció i han estat projectades en nombrosos llocs de la nostra geografia, recentment en el certamen "Mulier, mulieris" al Museu d'Alacant i en "Off - Limits" a Madrid. També a la Mostra de vídeo - creació "Projecte Circ" a l'Havana, Cuba.

El meu acostament a l'art d'acció es va deure a la necessitat d'eliminar l'objecte artístic que servia de vehicle de connexió amb el públic. Per a mi, desfer-me de l'objecte suposa un alliberament que em permet obtenir una reacció immediata de l'audiència, així com un gran repte, perquè sempre hi ha l'element sorpresa, que és immediat tant per al públic com per a l'artista. M'agrada fer que el públic participi, intento crear empatia i que es percebin els sentiments que mouen la meva acció.

Els temes que m'interessen com a artista són els mateixos que m'interessen com a persona. No treballo sobre aspectes estètics o formals, sinó sobre conviccions i sentiments. Solen ser temes relacionats amb la meva pròpia identitat com a dona, sobre el rol que ens toca exercir en la societat, sobre l'ésser humà, sobre la fragilitat de l'existència, sobre els membres menys afavorits de la societat. Aquests pensaments es converteixen en metàfores que després visualitzo davant d'un públic. El que la gent veu és el que em preocupa, però no acostumo a ser autobiogràfica. M'agrada treballar de forma senzilla, no ser efectista. Usar pocs objectes, però carregats de simbologia.


"Historia de una bilingüista" suposa una vegada més en el meu treball, tornar sobre el tema de la identitat. Aprofito l'ocasió de presentar el meu treball a Barcelona per treure a la llum el meu propi conflicte com a descendent de catalans, però establerta a Madrid.

L'espai és un dels elements que configuren l'art d'acció, i l'experiència col·lectiva del mateix, així com la del temps, no és una realitat absoluta sinó una construcció simbòlica on es produeix la coexistència social.

Actualment vivim un procés en el qual l'espai és entès de diferents maneres. D'una part la globalització ens porta a una ruptura de fronteres en les relacions socials, recolzada per les xarxes informàtiques que ajuden a crear un nou concepte d'espai deslligat del lloc. D'una altra part els nacionalismes, que interpreten l'espai com un lloc físic, un territori envoltat de fronteres. La dialèctica entre aquestes dues formes d'entendre l'espai és un dels temes de la meva acció.

Un altre tema que tracto és l'educació. El fet de ser professora en l'actualitat em porta a veure l'experiència de l'escola des dels dos punts de vista, i plantejar-me com ha evolucionat al nostre país des de l'època dels nostres pares i avis fins al moment: Com ha canviat el concepte d'autoritat i com condiciona el llenguatge matern la nostra forma de pensar i com percebre les relacions de l'individu amb ell mateix i amb el món.