Carme Viñas

(Con)tubo

foto: josé carlos soto

Actitud de defensa

foto: josé carlos soto

Tot i que l´opció de fer de les experiències pròpies més immediates material i tema de treball sigui comuna a un gran nombre d´artistes i escriptores joves, el seu treball no denota una ingènua veu que pretén parlar de la puresa del "jo més íntim". Hi ha, en canvi, un interessant joc constant de distàncies i trobades entre la dona, l´artista, la persona que ho viu i l´autora. La seva insistència en el desdoblament de la seva imatge (reflectida, grabada, cosificada, imaginada) l´emparenten amb el treball de Cindy Sherman. Tanmateix, l´opció de Viñas per a l´"acció" com a forma de treball inclou coherentment, un tema molt important del seu discurs que no és tractat en el cas de les obres fotogràfiques de l´artista nordamericana. Aquest aspecte és la necessitat de no renunciar a la intensitat de l´experiència com a punt ineludible en la reflexió sobre el "jo" i com a element també a posar en joc en aquesta dansa esquizofrènica a la recerca/construcció dels seus múltiples rostres. La idea d´autobiografiar-se que l´artista treballa parteix, doncs, de la consciència d´un "jo" mutant, inaprehensible, que es perd i es recupera, es construieix i es despulla en els escrits i en les imatges.

Assumpta Bassas, critica d´art/comissària