"Protegir l´escalfor". Moviment de cos de Rosa Suñer. Poemes de Roser Domènech.

foto: josé carlos soto

Escrits a l´entorn de la meva recerca artística

La meva recerca gira a l´entorn de la dansa,
a l´entorn del moviment del cos.
A l´entorn dels silencis, no silencis, dels moviment del cos.
La meva recerca, gira a l´entorn de la música del cos.

Si jo hagués de decidir, de definir, quina classe de ballarina sóc, probablement diria que soc una exploradora del moviment.

Perquè he estat sempre interessada en el moviment dels cossos. I és aquesta fascinació pel moviment dels éssers humans la que em permet a mi recercar en el meu propi moviment i endinsar-me en una recerca profunda que connecta “el meu” cos, “els meus” pensaments, “els meus” sentiments, “les meves” emocions, “el meu” dins, . . . amb els dels altres, amb els altres, amb l´espai que m´envolta, amb la natura, la societat, . . .

També hauria de dir que el meu treball ha estat sempre molt personal. Amb això vull dir que la meva manera de ballar és el resultat (i cada vegada un nou resultat) d´una recerca diària que sorgeix del diàleg del meu cos amb els meus entorns, els meus suburbis, les meves perifèries, . . . La meva manera de ballar és fruit d´ una introspecció personal a través dels carrers, places, racons, cantonades, rius, muntanyes, llacs, deserts, cossos, habitacions fosques, habitacions clares, . . . del cos. I per això em moc així i ballo així i em surten uns moviments i uns altres no. I per això ballo així, em moc així i puc fer uns moviments i d´altres no. I per això em moc i ballo així, perquè vull fer uns moviments i d´altres no.

I també podria dir que, per una banda, el motor d´ aquesta recerca és un cos que necessita la natura per sentir-se i continuar viu, però per altra banda, és un cos que viu en una societat que esborra els verds que té i que cada dia s´allunya més i més de la natura. El motor d´aquesta història és, doncs, per una banda, un cos que necessita calma , tranquil·litat, per respirar, per sentir-se; però per altra banda, és un cos que viu, evidentment, enmig d´aquest ritme tan frenètic que imposa i dirigeix la nostra societat, una societat cada vegada més complexa, a on el mestissatge i les migracions continues són el pà de cada dia. Per una banda doncs, és un cos que busca l´ equilibri, l´ harmonia, però per una altra banda, és un cos que viu amb els dubtes, contradiccions, rectificacions constants, . . . que acompanyen a tot cos que viu sentint el moviment.

Per tant podria dir que, sóc una ballarina que intenta ser conscient del què passa en el seu cos, i de com els seus moviments es modifiquen, canvien, sorgeixen, es bloquegen, . . . tot depenent del què passa al seu voltant. I per això sempre dic que la meva manera de ballar, la meva manera de fer recerca dins de la dansa, m´ajuda a ser sensible cada dia una mica més a allò que passa al dins i al fora meu i poder així avançar aspiralment en coneixement i apropar-me als molts que som.

“- Tu ets una ballarina?- algú em va preguntar amb una cara estranya.
- Jo crec que sí, . . . - vaig contestar jo.
- Però què és per tu una ballarina?- tots dos vam preguntar al mateix temps. “

A part del meu treball de recerca en solitari (que com he dit gira a l´entorn del moviment del cos (la dansa), formo part del col.lectiu interdisciplinar m/découpés.dos.

m/découpés.dos és un col.lectiu interdisciplinar que fou creat amb la intenció d´anar investigant la relació, sense jerarquia, que es dona entre el só (la música) i el moviment del cos (la dansa), . . .

. . . donem a la improvisació una importància clau ja que ens permet anar construint i destruint en el moment, en el present, . . . . . . la improvisació, el temps real, la comunicació en directe, les interelacions que es van creant i les que no, els vincles i els desvincles amb, els enllaços, els empalmes, els relleus, les sorpreses, els obstacles, les pujades i les baixades, el cansament, el descans, el repòs, la interrupció, les reaccions i les contrareaccions, les pauses, els silencis, . . . son punts claus en la nostra manera de fer i per tant estan totalment integrats (no ignorats, ni el.liminats, ni dissimulats) en els nostres treballs, ajudant així a donar una visió no lineal, . . .

. . . estem interessats en treballar en espais molt diferents (una fàbrica, una casa, un pis, una botiga, una festa, un aparador, un museu, un festival, un claustre, un garatge, un institut, un carrer, una esglèsia, un subterrani, un teatre, una plaça, un camió, una discoteca, una estació de tren, una habitació, un “bunker” d´assaig per a músics, . . . ). Tant en espais escollits, triats, com deixats, com oferts. Tant en espais coneguts, com visitats, com desconeguts. I això ens permet estar en contacte amb públics molt diferents i a la vegada treballar en espais que no tenen res a veure uns amb els altres i així, d´aquesta manera, anar veient, observant i sentint com anem (i van) reaccionant amb aquest diàleg “espai-nosaltres- i els altres” que per nosaltres és inevitable, . . .

. . . es va crear però un col.lectiu que fos mòbil, amb la intenció d´anar col.laborant, (demanant , acceptant, trobant, . . . participacions ) amb altres persones, en cada una de les diferents propostes que portem a terme. Per exemple, en els elements escenogràfics, en els guios i textos, en el moviment del cos, en la música, en la llum, en la veu, en les filmacions, en la dansa, en el vestir, en noves idees, en nous projectes, en carinyoses invitacions, en energètiques propostes, . . . amb l´objectiu d´anar alimentant sempre novament les ganes primeres d´anar-se trobant i retrobant, buscant i rebuscant, fins el final final que no sabem, . . .