Ramon Guimaraes. (Barcelona, 1968). Dark room

foto: marta pol rigau

Veure però no estar veient. Ocultar-te sent visible. Protegir-te sense estar realment protegit.
Intentar passar desapercebut sent més evident.

Et preguntaràs de què estic parlant?

Cert és que la visibilitat d'alguna cosa no implica la seva comprensió però encara resulta més difícil de comprendre allò que és invisible per desconegut.
En aquest món que es mou a ritme de modes, el ritu ha perdut el seu sentit. Cada vegada més són les formes i no els continguts, els que es mantenen o s'adopten sense prèvia reflexió.

Aparentar gai i no ser-ho, s'ha convertit en quelcom més interessant i atractiu.

Aquesta falsa projecció producte de l'acaparament que la nostra societat fa del món homosexual és purament superficial, ja que no pretén de cap manera la comprensió del fet de ser gai, sinó únicament prendre les seves formes una vegada buidades de contingut.

 

... Et convido que percebis de forma diferent la foscor en la qual vivim, per adonar-te que malgrat que existeixi una cosa que et dificulti la visió, potser no sigui la vista el sentit que hagis d'utilitzar per veure el que succeeix al teu voltant .

Entra en el quart fosc, perquè et trobis amb tu mateix/a i amb els altres.
Reflexiona sense deixar-te enlluernar, que no t'enganyis ni ens enganyis, perquè facis cert el ritu.
No deixis que el ritu torni a perdre el seu sentit.
Dota'l de nous continguts.
No continuïs fent certa la frase: 'No és més cec el que no veu que el que no vol veure'.