Maria Cosmes. (Barcelona, 1963).

s/t

foto: josep asunción

Mentre cosíem

foto: maría aa

L'art treballa amb la matèria de la qual estan fets els somnis

Un tret fonamental del meu treball és la recerca d'un espai i un temps propis, que alhora són també d'altres, aliens; a través d'una manipulació simbòlica que dota de sentit a aquest espai i aquest temps, que alhora són producte d'aquesta manipulació. Dintre d'un món que ens aliena els espais socials i públics (privatitzant-los a nivell institucional, inexistència d'una àgora oberta a tothom, o econòmic, en aquest darrer cas el paradigma són els macrocentres comercials on no es pot exercir altra llibertat que la de consumir) i ens confina en espais de solitud física i social; utilitzo símbols propis que intento compartir amb els altres. Per donar sentit és necessària la presència del accionador, per això considero que l'acció no pot existir sense ella, i més encara, sense la presència dels altres.

Per a mi l'obra d'art és un concepte poc útil. Considero molt més interessant el procés de pensament artístic, que és realment un procés de vida i en el qual, per tant, ha de tenir cabuda indefectiblement el context de l'obra i la biografia de l'artista. Artista, obra i procés de pensament estan íntimament lligats. Aquest procés es desenvolupa en dos plànols, el cognitiu i l'emocional. En el primer, l'artista pot arribar a ser totalment conscient d'aquest procés. En les meves accions parteixo d'experiències personals que elaboro i treballo a nivell mental i comparo amb les experiències d'altres persones. No pretenc que les meves performances siguin una mostra de les meves obsessions, sinó que hi hagi una transformació artística que les converteixi en una experiència més universal.

Un altre dels trets fonamentals del meu treball artístic és l'exploració de les diferents relacions que poden donar-se amb els altres i la voluntat de canviar aquestes relacions entre els éssers humans. Una voluntat que es caracteritza per la seva modèstia. La visió fugaç per part de l'altre d'un nou matís, d'un "podria ser d'altra manera", a partir de la meva acció mereix tot el meu esforç.

En les meves accions el temps i l'espai solament adquireixen significat en la interrelació amb els altres; indagant la manera de comunicar-me amb ells i donant-los permís per comunicar-se amb mi, buscant la proximitat emocional i física amb l'altre lluitant fins i tot amb les meves pròpies limitacions. Com artista d'acció m'exposo (en el sentit de perill), m'arrisco exposant el meu cos i la meva ànima als altres en una presència immediata en el temps i l'espai i, sobretot, m'exposo al pitjor, a la solitud.