Josep Masdevall Vidal, Serinyà, 1967. Acció directa

foto: marta pol rigau

Amb la col·laboració de Lluïsa Geronès.

La trajectòria artística de Josep Masdevall es pot definir com la recerca constant de situacions límit entre la ficció i la quotidianitat, fins al punt que molts dels seus treballs poden passar desapercebuts si no s’analitzen des del sentit comú o de l'error que se'n deriva. Gairebé podríem dir que la seva obra transita dins del discurs del camuflatge i, per ser més precisos, diríem que el seu treball és un símbol de la subtilesa. Masdevall crea amb la seva actitud/activitat una situació de gran perplexitat, és a dir, configura un enigma que, quan s'analitza des de la quotidianitat, es fa evident.

L’art avui, no només actua enfront de la realitat, sinó que s’implica dins del procés de transformació, intentant generar efectes socials i polítics. Masdevall opta, davant de la complexitat que suposa parlar de manera crítica de la situació actual des de les arts visuals i sense caure en els paranys de les estratègies comunicatives dels mitjans de comunicació capitalistes, per buscar una resposta de contrastos: la dissertació i el silenci.

Aquí, el silenci s’ha d’entendre com una via per expressar la impotència que sent de no poder parlar directament de la complexitat dels conflictes del món actual, és a dir, posar de manifest la situació de desigualtat que ha propiciat la ideologia neoliberal. La idea central d’aquesta acció és mostrar la dificultat que suposa plasmar la presa de consciència de la realitat, és a dir, evidenciar la impotència que sent l’artista de canviar una realitat cada vegada més crua i superficial, només amb el discurs artístic. Per conseqüent, opta per la via de la negació, del buit, de situar-se al marge dels aspectes publicitaris presentats pels mitjans de comunicació i/o de la publicitat i, desenvolupar unes estratègies comunicatives més elaborades "no tan sols per aconseguir una major visibilitat i optimitzar d’aquesta manera el procés comunicatiu sinó, sobretot, per generar debat entre la societat".

Masdevall diu al respecte, “Jo faig just el que faig, que és poc més que això i avui les meves paraules i accions s’aturen per poder parlar de coses que sovint passen lluny de la meva bombolla de benestar occidental, de coses que els mitjans de comunicació, amb el seu afany informatiu, han convertit en un altre espectacle més pel consum ociós d’aquells que tenim casa, cotxe, tot el menjar que volem, aigua potable a dojo, llet per les nostres criatures,...” Així, amb la seva enigmàtica i perplexa activitat/actitud vol configurar un discurs prou ample que generi múltiples lectures, és a dir, que cadascun dels assistents faci la seva pròpia lectura.