José Antonio Delgado (Sevilla).Es portaran sempre

foto: marta pol rigau
 
foto: marta pol rigau

Desenvolupo el meu treball des de dues disciplines, la performance i la imatge, intentant que el trànsit entre ambdues no sigui un recorregut documental per les accions o una excusa visual, sinó un eix de dos braços articulats per l’experiència i els seus processos. Aquest eix el concebo com un espai des del qual poder obrir un buit en el qual siguin possibles noves reflexions a través de l’acció i la seva experiència, una experiència que cada vegada més m’interessa que sigui compartida.

L’acció Es portaran sempre és una forma de preguntar i preguntar-se sobre les persones i les nostres interrelacions, és a dir, qüestionar-se el fet que aquestes apareixen i desapareixen en les nostres vides, malgrat el desig de què tornin, desapareguin, o, fins i tot, no voler tornar a veure-les. Tot això desemboca en una doble idea, d’una banda, la persona que mai no podem acabar d'oblidar encara que això sigui nostre desig i, de l’altra, tot i que desitgem recordar a algú per sempre més hi ha quelcom que oblidem. Aquesta possibilitat i impossibilitat d'oblidar i recordar construeix el buit d’allò que conservem de cada persona.

 

Aquesta és la intenció de Es portaran sempre. Delgado va decidir realitzar una acció sobre una jaqueta blanca per a la pluja. L’acció va consistir a explicar tot el projecte a cada participant i ajudar-los a posar-se la jaqueta, els demanava un nom i una paraula sobre el motiu pel qual volien fer-la visible (ex.: Javiervalor), ho escrivia en platejat sobre la jaqueta i al lloc escollit per cada participant. A continuació els ajudava a treure's la jaqueta i els demanava que l’ajudessin a posar-se-la, perquè, ells al seu torn, escrivissin el seu nom sobre la jaqueta.

Llavors, José Antonio Delgado broda en vermell els noms i les paraules que els participants ha escrit. D’aquesta manera, la jaqueta esdevé un record de les persones que participen en l’acció, alhora que, els noms d’aquelles persones que portem sempre amb nosaltres. La instal·lació queda acabada quan brodi tots els noms dels seus records a la jaqueta.

El fet de treballar amb els records que pertanyen a d’altres persegueix una doble finalitat, la intenció de construir alguna cosa a partir d'un material que clarament i real està en contacte amb l’espectador, i comunicar-nos amb una cosa que ja els pertany. Com també, provocar al participant lliurar alguna cosa perquè es pugui veure des de fora de cadascun i, per després, poder tornar a tenir-la com a part d’una altra experiència.