Deniz Aygün (Turquia, 1974). 1000 bales.

foto: stidna

Per parlar del treball de Deniz Aygün podríem dir que l’obra d’art sorgeix del fet de jugar i, no només de l’experimentar, ja sigui amb un determinada idea o qualsevol material.

Deniz Aygün diu que ‘un dia estava asseguda al terra, explorant els objectes que m’envoltaven i fruint d’una regressió conscient- vaig sentir-me especialment atreta per les bales que vaig trobat. Llavors vaig començar a manipular-les’. Primer, amb les mans va fer rodar les bales pel terra de fusta, però, després de d’agenollar-se diverses vegades aquesta acció va començar a ser dificultosa per a ella. Aleshores, va començar a desplegar les bales amb l’ajut d’una escombra dins d’un espai quadrat que li permetés fer un recorregut que podés controlar el moviment de les bales. D’aquesta manera, jugant, jugant va anar creant visualment un flux visual -formes i colors en moviment- i acústic -so variable de seqüències i intensitat.

L’acte d’escombrar les bales, en la seva pròpia natura, simula l’acte d’escombrar o de fregar, on apareix de manera irònica la idea associada a la de “dona artista” i la de “mestressa de casa”. Dues identitats que remarquen el perfil que socialment i cultural se li sol associar a una dona -també es podria mencionar la mateixa polaritat entre els espais de la “galeria d’art” i la “llar”. La mestressa de casa, al llarg del dia de manera conscient o inconscient està creant imatges i sons a partir de les tasques domèstiques; per a Deniz, l’acte d’escombrar o fregar el terra esdevé una purificació, una manera de netejar la seva ànima i una forma d’allunyar els seus problemes.

Dins d’aquest marc, la performance 1000 bales, com en la vida quotidiana, conté un component acústic que deriva de l’acte. Aquí, so i acció són inseparables. Els sons humils, modests i elementals de les bales rodant pel sòl encaixen perfectament dins el context de les accions femenines, ascendint l’audiència a un nivell d’elegància i meditació, una mena de tribut a tot el treball domèstic que és considerat com a expressió femenina a través dels mil·lennis.