Marga Ximénez (Barcelona). Llengua, a partir de la poética de Maria Mercè Marçal

foto: stidna

Casa/Amor

Si l’art d’acció es caracteritza per defensar postulats estètics que tendeixen a la desmaterialització de l’art, Marga Ximénez a la presentació del poema “Perquè avui feia el seu ple...”, de M. Mercè Marçal rematerialitza el poema a través de l’acció artística. I ho fa, no només a partir de la seva presència física -entesa com a eix vertebrador de l’activitat artística- sinó, i de manera fonamental, mitjançant el flux emocional que es canalitza en les intencions dels gests i del comportament, cerimònia regida per la carència i el ritme del recitar de la poetesa en veu en of.

Com si d’un ritual es tractés, Marga Ximénez amb l’acció muda va il·lustrant el vincle d’intimitat tant profund que estableix entre els conceptes casa i amor, els quals des d’antic s’han vinculat al món femení. La Marga ens proposa fer una lectura del poema des de la intimitat amorosa per expressar-lo a partir de materials de la seva quotidianitat creativa. És a dir, contar i transmutar el que indicar M. Mercè Marçal verbalment sobre l’amor i la sexualitat amb la composició d’objectes/situacions mitjançant els materials que li són afins: el teixit, el pinzell, la ploma o el llibre. Per així poder, a través de la dinàmica de l’acció, posar de manifest el procés mental i emocional que l’ha conduït a donar forma a les paraules, on el simbolisme deixa de ser virtual -paraules que transiten en el món imaginari de cada lector- per ser existent. D’aquesta manera al fer visible la identitat latent del símbol present a l’inconscient de l’artista, aquest va aflorant en un espai on hi succeeixen coses com una representació poètica del món i propicia que els elements vinculats a la creació femenina deixin de ser coses/objectes per esdevenir conceptes subversius en pro de la feminitat.

El que fa distinta l’aportació de Marga Ximénez, no és la volguda recerca de l'originalitat sinó el fet de voler aprofundir en la matriu del poema ”Perquè avui feia el seu ple...” de M. Mercè Marçal, poema entès co??Ô???m un passeig vers el que li és essencial per a l’existència. I a través de la sintaxi del text, de la presència, dels objectes, de la llum i del so, aconseguir composar un entorn intel·ligent i sensitiu que li possibiliti transmutar la virtualitat impresa al paper en una realitat viscuda.