Manuel Morales (Almeria-Barcelona). El espíritu de la televisión

foto: maria aa

El 1994 en un taller de vídeo, el professor em va dir que mai no col·loqués la càmera davant del televisor perquè aquesta es podria espatllar. La idea, que la imatge gravada del televisor es repetís fins a l'infinit, podria tenir conseqüències nefastes per a la càmera.

Diversos mesos després, la idea de realitzar aquesta operació prohibida em rondava el cap. Fins que una nit vaig plantar la càmera en un trípode davant del televisor. Les conseqüències no van ser nefastes, sinó al contrari, el que va ocórrer va ser extraordinari i revelador. Un descobriment:

Jo he vist "l'esperit de la televisió".

Amb l'ajut d'una pissarra explicaré als assistents l'experiment a realitzar. Una vegada trobat l'esperit de la televisió (aquest procés pot ser lent i frustrant) els assistents, de manera voluntària, poden interactuar entre la càmera i la televisió amb les seves pròpies mans o petits objectes, modificant d’aquesta manera, la imatge primigènia del que, sens dubte, és l'esperit de la televisió.

SOBRE L'ACCIÓ

Quan les paraules ja no convencen, perquè n’hi ha masses, perquè ens travessen el cos com si res, l'acció de l'ésser humà és l'únic que ens queda.

Les persones parlen i parlen i no s'adonen que el llenguatge del seu cos les contradiu. És quan l'acció és més sincera, més creïble.

El primer llenguatge de l'ésser humà va ser el seu cos. Ara, en aquests temps d'infinita consciència i retòrica política, l'acció és l'única cosa a la qual ens podem agafar per no ser arrossegats per la mentida. L'acció és l'única possibilitat de retornar a buscar aquesta veritat que retorni una nova humanització a l'Ésser.

L'acció, més que una disciplina artística, és una actitud de vida. L'individu ha estat sempre objecte de la seva expressió. Quan es realitza una acció és perquè abans s'ha pensat el viure. I aquest viure s'entén com una ideologia creadora des de la perspectiva de reconstruir el món.

Quan s'actua, es crea un objecte artístic immaterial. (...) Quan s'actua, es crea un objecte ideològic que, artístic en la seva representació, connota i denota l'antic objecte artístic.

Els objectes i documents que genera una acció són elements importants dins del context de l'actuació, ja que recolzen i formen part dels materials de la ideologia.