eBent'06, festival internacional de fets performàtics

Invisibles

Què volem dir avui quan parlem d’invisibilitat més enllà de la realitat política, social, econòmica, institucional…? No únicament volem incidir en el fet de la invisibilitat associada a realitats submergides o silenciades: el món femení, el gai, les minories…, sinó que volem posar de manifest aquestes complexitats; discursos que pateixen l’estigma d’estar condemnats a la invisibilitat per la uniformitat universal del pensament únic.

L’art d’acció, per la seva idiosincràsia, és, probablement, un dels mitjans artístics més sensibles a aquestes realitats; possiblement perquè està directament vinculat a la persona, convertint l’absència individual en presència col·lectiva a través de la subtilitat, la futilitat i els petits gests i/o dinàmiques quotidianes que constitueixen l’essència de les nostres vides. Són aquestes petites coses que omplen la nostra vida i li donen sentit, les que fan audibles els sons esmorteïts pel soroll estrident de la societat contemporània. Aquestes petites coses condemnades al silenci.

Els fets performàtics, com a eina imbricada profundament en la cultura, són capaços d’extreure tot allò viu darrere dels fets personals, subjectius, íntims… per omplir-los de poètica i, d’aquesta manera, retornar-los a la vida trencant la barrera de la invisibilitat? Són les actituds performàtiques capaces de donar visibilitat o forma a aquesta voluntat? Són els fets performàtics susceptibles de crear nous valors culturals inserits en noves trames de significació a partir de la interacció? És la performance un mitjà que permet estar actiu i fer visible el dret de ser persona?