Pere Noguera - Plural exclusiu

foto: stidna

Pere Noguera
La Bisbal d'Empordà, Girona, 1941

Escultor que inicia la seva trajectòria en el marc de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals dels anys setanta, ha practicat una escultura de procés, desmaterialitzada, en la qual incorpora l'objecte, l'espai, la natura o el paisatge com a marc de les seves instal·lacions, en un plantejament estètic i energètic de "desconstrucció" i fragmentació proper a l'arte povera, seguint la tradició de l'art pobre a Catalunya.

La matèria com a revelació, la casa i l'objecte domèstic com a entorn immediat de l'home formen part de la seva cosmovisió arrelada al seu lloc d'origen, la Bisbal, un centre productor de terrissa i ceràmica industrial. Els diferents estats de la matèria –la terra crua, cuita, en pols o en fang– s'han incorporat sovint al seu treball. És un pioner a Catalunya d'instal·lacions a l'espai i d'intervencions en el paisatge. Ha encunyat l'"enfangada" com a forma pròpia d'instal·lació. També va ser pioner en l'ús de l'electrografia durant els anys setanta. La ironia, la desviació del sentit o la descontextualització són estratègies habituals per subvertir la mirada i crear una nova semàntica de la realitat, a partir d'una posició metafísica en el marc d'una filosofia de la naturalesa.

Ha practicat la instal·lació, l'acció i l'escenografia teatral.

De les seves instal·lacions destaquen, entre altres, Prop de la terra (Terrera de Vacamorta, Cruïlles, 1980), La visita ets tu i els teus accessoris (Galeria Canaleta, Figueres, 1980-1981), Museu-Ficció (Olot, 1982), Terres (Centre Pompidou, París, 1983), Fe2O3 (Metrònom, Barcelona, 1983), Trànsit (La Rambla, Barcelona, 1984), Energie (Anvers, 1985), Torens van Babel (Montevideo, Anvers, 1984), Flux (Fundació Joan Miró, 1986), 3 paisatges (Tarbes, 1987), Revolt de Torrent (Metrònom, Barcelona, 1988), Tetra brik (Rafinerie du Plan K, Brussel·les, 1988), Le lit regarde le ciel (Trans.Ports, Réservoirs à eau, Marsella, 1988), Amazonia-Preservaçao. 5 estrellas radio taxi 2294799 (Arte Amazonas, Brasil, 1992), Com si (Carambolage, Biennale der Partnerregionen, Kunsthalle, Baden-Baden, 1992), Llacs, illes, pedrals i morts (Palau de la Virreina, 1996) i Eur a "Homo ecologicus", Fundació Joan Miró, 1996), El color m'afecta (Fundació Espais, Girona, 1999), Flama horitzontal i La representació (Olot, 2000), Més tot allò/Dibuix a la cuixa (Espai Vau, Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona, 2001), Memòria del so a "Canten les pedres" (sales municipals de Girona, 2001), Arxiu/El joc és la dimensió (Galeria 44, Barcelona, 2001), Terres de ningú (Fundació "Sa Nostra", Eivissa, 2002), Perceptions (Umjetnicka Galerija Dubrovnik, 2002) i Serrallo. Surar és l'acte. Física de lloc (Tinglado 2, Tarragona 2002).

Ha estat present a les revisions històriques "L'avantguarda de l'escultura catalana" (Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona, 1989) i "Idees i Actituds. Entorn de l'Art Conceptual a Catalunya, 1964-1980..." (Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona, 1992, Cornerhouse, Manchester, i University of Southampton, Southampton, 1994).

Ha realitzat l'escenografia de Oh, els bons dies!, de Samuel Beckett (Teatre Regina, Barcelona, 1984), l'espai escènic i el vestuari d'El banquer anarquista, de Fernando Pessoa (Teatre Invisible, Barcelona, 1989), i amb Pep Duran ha realitzat l'escenografia d'altres obres teatrals, com ara Gran imprecació davant la gran muralla de la ciutat, de Tankred Dorst (Zitzània Teatre, Teatre Adrià Gual, 1989), L'Alfa Romeo i Julieta i altres obres, de Josep Palau i Fabre (Teatre Adrià Gual, Barcelona, 1991) i El pop o la visió Hyrkanesa del món, d'Stanislaw I. Witkiewicz (Teatre Invisible, SAT Teatre, Barcelona, 1994).

La seva obra es troba representada majoritàriament a la Col·lecció Rafael Tous d'Art Contemporani, a la Fundació Vila Casas i al MACBA, a Barcelona, i al museu ARTIUM de Vitòria.

L'ESPERIT DE LA MATÈRIA

"Els sentits no enganyen, el judici enganya" J.W. Goethe

Filosofia dels sentits: La concepció científica de J.W. Goethe que atorga als sentits i l'observació la capacitat d'exploració de la realitat dels fenòmens de la natura, mitjançant una percepció intuïtiva que genera experiència i coneixement, s'adiu força amb la visió i el mètode de Noguera, que utilitza l'experiment com mitjancer entre subjecte i objecte.

L'anàlisi sensorial que fa de la natura el converteix en un físic que transforma la matèria en experiència espiritual. El seu mètode és l'observació, la contemplació i la posada en acció de la matèria i deixa que aquesta reveli el fenomen per si mateixa. Noguera acciona la maneta perquè el comportament de la natura esdevingui experiència. Des d'aquest punt de vista fenomenològic, un bon disseny està relacionat amb la visió científica de Goethe, que ens diu que "una observació contemplativa de les qualitats i formes trobades directament, àdhuc ingènuament, en la naturalesa és base suficient perquè sorgeixi una consciència de les forces formatives no materials i els principis ordenadors que hi subjauen [...]. Per això, l'ésser humà, contemplant amb els sentits i una ment oberta, és potencialment un instrument més exacte i potent que qualsevol equip científic especialitzat".

 Disseny i natura: Aquesta és l'actitud de Noguera davant el fet del disseny: "Una bona peça - ens diu- incorpora el sentit de la bellesa i el disseny. Vol dir que és útil i, alhora, el material està còmode en la seva situació d'utilitat. Això comporta un tractament de la matèria i un procés de fabricació. El disseny forma part de la relació lògica amb les coses i conforma un ordre del món". En el revers d'aquesta imatge, gairebé podríem afirmar que el mal disseny contribueix al desordre del món. Per això, el disseny sempre ha anat vinculat a l'home i la natura. Tornem així a la saviesa de Goethe: "Per conèixer la natura, hem d'ésser la pròpia natura. El que som capaços d'expressar de la natura és sempre quelcom d'específic, és a dir, una cosa real, una cosa present, quelcom relacionat amb nosaltres mateixos". Noguera, com a artista, també ordena i desordena el món amb gramàtiques preexistents –objectes i processos que troba en la natura, en la indústria, en l'entorn– que ja existien abans del seu temps històric i que el superaran.

 Cru-cuit: L'ésser immers en la natura i tot el que l'envolta per a les seves necessitats més essencials és aconseguit a requeriment del cos i dels sentits. La terra i l'home formen part de la natura i qualsevol bocí de terra que agafem per transformar-lo en un objecte o una forma ens torna a la totalitat del planeta i l'univers. Hi ha una obra de Noguera que ens introdueix en la dialèctica del cru i del cuit, des d'una visió sensorial i alhora científica, que pren un caràcter iniciàtic: Argila/Farina (2003), dues matèries naturals en pols, netes i purificades, estan a punt per convertir-se en dos elements vinculats a la supervivència humana mitjançant l'acció de l'aigua i el foc: el pa i els atuells de terra cuita per cuinar o guardar els aliments. Igualment, una tapadora d'una cassola al costat d'un terrós per desfer ens fan partícips d'aquest paral·lelisme alquímic entre cuinar el menjar i el procés d'elaboració de la terra cuita.

Natura/Cultura: Possiblement aquesta és la relació que transforma el disseny en una experiència i la manera com l'entén Noguera l'acosta novament a la visió científica de Goethe i al que el filòsof anomena "fenomen primigeni" (Urphäenomen), quelcom que es manifesta de l'àmbit espiritual dels fenòmens observats pels sentits: un coneixement espiritual que conté tant la idea com l'experiència sensorial.

Per tenir accés a aquest "fenomen primigeni" Noguera activa profundament les qualitats de la matèria, el seu coneixement pregon, els seus estadis (líquid, sòlid, cru, cuit i trencat) i les seves qualitats (duresa, suavitat, pastositat, humitat i sequedat) i l'acosta del paisatge a l'home mitjançant l'eina i l'objecte.

De l'estadi salvatge de la matèria a l'estadi civilitzat. Noguera no és un homo faber que fabrica o crea amb les mans, sinó un conductor del gènere neutre, d'allò que l'homo faber ja ha creat per a les seves necessitats. Actua més aviat com a antropòleg d'una realitat heretada per tradició que posa en moviment, i al servei d'una poètica particular que vol expressar, una filosofia de la vida a partir de la matèria. Pren una posició en què l'ésser humà és l'actiu de la ciència i de la vida a partir de l'experiència sensorial, de manera que art, ciència i vida comparteixen el mateix camp espiritual.

 Accions i art conceptual: Noguera qüestiona i alhora reivindica la tradició del procés de fabricació de la terrissa, converteix el procés de la tradició en una experiència renovada dins el camp de l'acció, desconstrueix i descodifica el procés, el fragmenta i el fa present, el fa palès i converteix el que era un procés accionat per una memòria col·lectiva en un experiment científic i poètic. Un poal de terra crua es desfà dins d'una galleda de pou i l'aigua s'evapora, el que queda és un residu en el qual s'acumulen els significats i la tautologia, tal com succeeix, per exemple, a Matèria adormida, 1994-2002, una obra residual de l'acció L'efecte dels instruments. L'efecte dels materials a l'entorn d'un pou a les Drassanes de Barcelona per tal de celebrar el Dia de la Terra.

Són accions que aprofundeixen en l'esperit de la matèria, en la seva energia i les seves capacitats i que porten Noguera a les poètiques de l'arte povera i de l'art conceptual. Les seves accions-concepte dels anys setanta són el punt d'inflexió entre la terra cuita i la terra crua, el desglossament d'un procés que obre les portes a la matèria en moviment, a la dimensió conceptual que es desprèn d'una presa de posició dels sentits. Un aspecte aquest, el de la tradició popular, que alguns artistes de la generació conceptual catalana van tenir present, un retorn a l'origen, als valors de la cultura popular, tal com havia fet l'avantguarda històrica a través dels seus millors representants. En aquest sentit, Noguera es manifesta com l'escultor que avui continua la tradició de l'art pobre a Catalunya, tan ben representada per Miró, Brossa, Tàpies, Cristòfol, Villèlia o Eudald Serra, de qui fou deixeble. El seu treball reflecteix el pas pels corrents desmaterialitzats de l'art dels anys seixanta i setanta, i ho fa a partir de la matèria com a revelació i dels processos de la terra crua i cuita tan arrelats al seu lloc d'origen, la Bisbal d'Empordà, un reconegut centre de terrisseria i ceràmica industrial.

 Terres. Del paisatge a l'hàbitat: És una mostra parcial dels treballs de Noguera que fan referència a l'element terra. Alhora és significativa del recorregut que aquesta matèria fa del paisatge a l'hàbitat, un periple que comença amb l'extracció de la terra a la terrera i que acaba amb la construcció de la casa, passant pels estris i atuells que encara avui configuren un univers de terra cuita present en l'àmbit domèstic, de la casa i el jardí. Això demostra que tot forma part de la natura, que l'eina i la màquina continuen sent fonamentals com a prolongació de la mà en la transformació de la matèria i que el repertori de treballs exposats fa de mostrari del ventall industrial que encara avui envaeix les llars i els jardins, un fet viu, de cap manera arqueològic o decoratiu, un univers de terra cuita en ús que ens ajuda a ordenar el món.

Poesia de la imperfecció: Tot el treball de Noguera, tant en terra com en altres materials, respon a una filosofia del fluir, a una visió intuïtiva del món marcada per una percepció de l'ordre còsmic a partir de la força física dels materials –les esquerdes de l'argila quan s'asseca, el color i la textura del metall quan s'oxida, la matisació de la llum a través d'un vidre glaçat, la qualitat mat o brillant de les matèries, etc.–, de la repetició com a essència de la tradició i de la monocromia, la condició indispensable perquè aquesta percepció arribi als sentits sense distracció. Quan practica l'acció fa palès l'ésser de les coses, un fet que l'apropa a una visió zen i a una filosofia que accepta allò que és inevitable, el pas dels esdeveniments, tot generant una poesia de les coses imperfectes.

 "Terra de construcció": Quan parlem de "terra" en el treball de Noguera, els significats es multipliquen i s'accionen els derivats: terra (matèria, argila), terrera (paisatge, indústria), territori (mapa), planeta terra (vinculació al cosmos i a l'univers), terra (lloc, identitat, llengua, cultura), terres (colors), terreny (joc), entre altres, però sempre són significats essencials, referits a la "terra de construcció".

La terra constitueix un eix fonamental del treball de Noguera, però no l'únic. La seva obra és plenament oberta a altres matèries i circumstàncies que sempre giren a l'entorn d'una realitat palpable i evident, des d'una visió fenomenològica i empírica que enriqueix l'experiència humana de la naturalesa. Aquest aspecte només explica una condició de lloc específic que esdevé paradigma universal al costat de l'home com a ésser vinculat a la natura i com a part d'un tot, un fenomen pel qual el que és local esdevé universal. En qualsevol circumstància, però, la filosofia de Noguera seria la mateixa: l'observació i l'experiència sensorial pel davant per atrapar la dimensió de l'ésser contingut en la natura i en les coses.

PILAR PARCERISAS

PERE NOGUERA
"Plural exclusiu"

La pràctica de l'acció té a veure amb la essencialitat de la vida mateixa. L'acció està implícita en les meves instal·lacions, constitueix el procés de treball que em duu a realitzar l'acte artístic sota manifestacions estàtiques o dinàmiques. L'acció és la culminació d'un acte temporal que ve fluint des de lluny. No és ni improvisat ni espontani, sinó fruit d'una reflexió sobre la filosofia existencial del quotidià. No és interpretació, sinó pura realitat que es manifesta en el seu mateix discórrer. M'interessa posar en acció aspectes que permetin a l'espectador lectures poc habituals d'aspectes profunds de la naturalesa de l'home que en altre llenguatge no seria possible. Inicialment, les meves primeres accions dels anys setanta es vehiculaven mitjançant el comportament dels materials de la naturalesa i les seves relacions; més tard, vaig incorporar l'espai i el lloc i, finalment, el tema. Els mitjans amb els quals es conta, l'espai i el temps de la seva durada m'ajuden a encaixar l'acció en una dimensió totalment real. Contraposar elements, matèries, cultures, llenguatges, sexes i accionar la seva raó de ser interna mitjançant execucions verbals com ordenar i desordenar, fer i desfer, contextualitzar i descontextualizar, em duu a comportar-me com un assistent de la realitat, que s'imposa com evidència i a la qual podem conduir o impulsar, però mai sostreure'ns a ella.

Biografia:

Pere Noguera (La Bisbal, 1941). Artista que inicia la seva trajectòria en el context de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals dels anys setanta, practicant una escultura de procés, desmaterialitzada, en la qual incorpora l'objecte, l'espai, la naturalesa o el paisatge com marc de les seves instal·lacions en un plantejament estètic i energètic de desconstrucció i fragmentació pròxim a l'art povera, seguint la tradició de l'art pobre a Catalunya (Brossa, Tàpies, Cristòfol, Villèlia i Eudald Serra, de qui va ser deixeble). La matèria com a revelació, la casa i l'objecte domèstic a com entorn immediat de l'home formen part de la seva cosmovisió arrelada al seu lloc d'origen, La Bisbal, centre productor de ceràmica popular i industrial. Ha popularitzat "l'enfangada" (mantell de fang sobre sòl, paret o objectes) com instal·lació i ha practicat la instal·lació, l'acció i l'escenografia teatral. Ha realitzat nombroses exposicions.

Exposicions individuals (selecció)

2004 Mundial, El Mundial, La Bisbal d'Empordà /Arxiu, 1974-2004. Fotogrames en acció, Galeria Metropolitana, Barcelona 2003 Terres crues, terres cuites.. Del paisatge a l'hàbitat, Museu de Ceràmica de Barcelona 2002 / Serrallo. Surar és l'acte. Física de lloc, Embull 2 , Tarragona /Terres de ningú, Fundació Sa Nostra, Eivissa 2001 Més tot allò/Dibuixo en la cama, Centri d'Art Santa Mònica, Barcelona / Arxivo. El joc és la dimensió, Galeria 44, Barcelona Tarragona 2000 Flama horitzontal/Grafias escèniques. Teatre Municipal i Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot 1999 El color m'afecta, Fundació Espais/ Cristall gelat. El gos es entiera solament, Museu d'Art, Girona 1996 Llacs, illes, pedrales i morts, Palau de la Virreina, Barcelona.

Exposicions col·lectives (selecció)

2006 L'art succeïx. Origen de les pràctiques conceptuals a Espanya (1965-1980), MNCARS, Madrid 2005 Desacords, Macba, Barcelona / Centre José Guerrero, Granada 2004 El llegat del pop art a Catalunya, Museu d'Art de Girona / El foc, principi i fí, Galeria Greca, Barcelona 2003 Galeria Cadaqués-Dues, Cadaqués 2002 Perceptions, Umjetnicka Galerija Dubrovnik/ ARC, Madrid / Art conceptual espanyol a la col-lecció Rafael Tous Rafael Tous , L'Hospitalet de Llobregat/ Impacti Gaudí, Centri d'Art Santa Mónica, Barcelona / Temps Public, Fundat Espais, Gírona / Col-lecció Macba, Barcelona 2001 Conceptes, Col-lecció Rafael Tous (itinerant) • Cantin els pedrés., Girona / Explorafoto, Salamanca Art'Cologne, Colònia 1998 Eppur si muove, Museu de la Passió, Valladolid / Accions, Macba, Barcelona 1996 Homo ecològiques, Fundat Joan Miró, Barcelona.