Theodor di Ricco - Què maquiavèl·lic IV

foto: stidna

Theodor di Ricco (Sacramento, California, viu a Berlín)
Què maquiavèl·lic, part IV

Tothom pot fer art, però només uns pocs s'hi atreveixen.

Una simple i efectiva demostració d'una estructura política micro-maquiavèl·lica de control en la qual l'artista (el Príncep) representat aquesta vegada per un ballarí go-go, està al centre i el públic (els subjectes) representats com aquells que esperen en un esdeveniment artístic, l'envolten.

L'artista posa un exemple de com viure (fer art). L'artista és al centre i pot veure a tothom. Aquest avantatge permet l'artista actuar com a regulador per al canvi social. Tanmateix, a canvi d'aquest privilegi, l'artista està atrapat pel focus del públic i ha de manipular cada part per continuar esdevenint el centre.

Es mostra al públic com viure (fer art). Ells estan satisfets de seguir l'exemple de l'artista, i queden alliberats de la responsabilitat d'haver de viure (fer art) per ells mateixos.

Aquesta estructura política micro-maquiavèl·lica demostra una disciplina col·lectiva per part del públic i de l'artista, per prevenir un estat en el qual tothom està vivint (fent art o ballant per a ells mateixos), o, en altres paraules, un estat d'anarquia.