Félix Fernández - Ensaio nº 2

foto: stidna

Félix Fernández (Lugo 1977, viu a Madrid)

Llicenciat en BBAA (Pontevedra). Becari de La Casa Encendida (2005) i del INJUVE'04. Primer premi en: III certamen Deputacion d'Orense, Visualsound Barcelona'03, VIII certamen Cidade de Lugo

Individuals: Descenso Centro Torrent Ballester de Ferrol, Latituds III: procés autobiogràfic, Fundación Caixa Galícia. Esdeveniments i exposicions col·lectives: IVAM electra'05, IVAM València, Photoespaña'05, i '03, Cuerpo y Entorno, En Trànsit'05, emergencias, La Casa Encendida, Domèstic'02, Madrid, Cleaning the House, Student Body, CGCA, Santiago de Compostel·la, Plugged, Unplugged, Centro de Arte Joven, Madrid, Observatori 2002 i 2005, València.

El descens d'una estrella disfressada de gests. David Barro (Comissari de l'exposició "Descenso" en el Centro Torrent Ballester de Ferrol)

"...com algú que havent begut i menjat amb excés, acaba vomitant entre grans espasmes i se sent al final alleujat, així anhelava l'insomne Siddhartha, víctima dels embats de la seva repugnància, alliberar-se d'aquells plaers i costums, de tota aquesta vida absurda i, per descomptat, d'ell mateix."

Siddhartha, Hermann Hesse

En una entrevista realitzada a Christian Boltanski, aquest reflexiona sobre la santedat prenent com punt de partida a Andy Warhol. Warhol es converteix en sant mentre que s'autrodestrueix en favor de l'art, passant a ser un objecte artístic, una màquina que fa el que els altres esperen o desitgen. La Factory passaria així a ser un temple des d'on Warhol s'anihila en un concepte superior; en la seva intenció d'arribar a la celebritat, renúncia a part del seu passat, de la seva vida.

Les obres de Félix Fernández funcionen a manera de documents sociològics d'una conducta determinada, com oposició a la imposició, com recerca d'un sentit. Així, parteixen del conflicte entre l'individu i societat per a activar un embull calidoscòpica de sentiments, fregant l'esquizofrènia visual. Com Warhol, construeix el seu propi decorat per a reforçar el seu anhel de 'glamour'; "només vull ser alguna cosa quan em trobo fora d'una festa, per a poder entrar" contava Warhol. Com aquest, Félix Fernández dirigeix la seva mirada fins a un lloc concret, familiar, per a donar-li després un esglai i sotmetre-la a alguna cosa inesperada, en certa manera, diria que transvesteix aquesta mirada per a fregar el subversiu i decadent.

Si pensem en la seva obra Prime Time, advertim com en ella ens enfrontem a un relat entretallat que ens assenyala una televisió espatllada, falsa i esperpèntica. A partir d'una sèrie de pujades de to, de silencis, de conats i de pauses, com si d'un zapping es tractés, Félix Fernández aconsegueix sumir a l'espectador en una vertiginosa història amb un missatge clarament apocalíptic, amb pornografies disfressades, guerres efervescents convertides en anuncis de refrescos, espectadors d'un partit de futbol assenyalats com protagonistes pels propis futbolistes i pitonisses que indiquen el temps que ens espera.

En el fons, el plantejat per Félix Fenández és una recerca sense sentit del sentit, l'experimentació que ens permet dilucidar la nostra estratègia, redreçar el nostre camí gràcies a un qüestionament del que ens envolta, de dubtar de cada imatge. Tal vegada, per tot això, titula aquesta mostra per al Centro Torrente Ballester com 'Descenso', una nova aventura de vigilants convertits, de banalitats, decadències i qüestionaments patriarcals o arquetips vençuts. Ell mateix confessa com tot això no és més que un "punt de consciència després del caos, ja que el fet de declarar un descens implica el coneixement d'altre estadi vital superior, sigui anterior o posterior", en definitiva, un declivi barroc molt d'acord amb la inestabilitat del món que vivim, cada vegada més ocult en una repobla ornamental que no permet veure veritats absolutes.

Félix Fernández: narrant el mirall. Xosé Manuel Lens. Santiago de Compostela, 2004

La realitat de la videocreació gallega, com a postura i llenguatge en plena normalitat, que no reciprocitat, es localitza en un creixement de difícil catalogació, amb noms i obres en un alt nivell. La videocreació, com cap altra àrea creativa, Posseeix aquesta doble vessant de mitjà de plena moda, per tant molt qüestionable, i altra postura d'ideologia personal, integrada en la trajectòria d'un determinat autor; en aquest apartat localitzem a Félix Fernández. A Galícia aquesta bipolaritat es complica més, tot es distribueix en una sèrie de noms que comença a assentar-se en el seu llenguatge i, per altra banda, les obres d'altres autors que s'agrupen en una carrera professional que empra el format vídeo com un exercici més del seu imaginari. Potser sigui aquesta última modalitat la qual millor resumeix la tendència visual actual peninsular.

Un panorama on sobresurten els impecables treballs de Félix Fernández, lluitant des de fora de les nostres fronteres, amb destacades presències individuals, com la realitzada en el cicle Mirades Verges i una important selecció en col·lectives com Injuve, Plugged Unplugged, Novos Valors, Domèstic'02, "Entorn del cos", "Emergències", Dolentes Arts'03, o el primer premi en el III Certamen d'Arts Plàstiques de la Diputació d'Orense, entre altres cites. La seva obra es basa en la reflexió corporal, on és part i protagonista com pauta de sinceritat. Félix es descobreix en una anatomia lírica, extremadament narrativa, per moments simbòlica, volent ensenyar-nos els dispositius de comunicació en el territori interior, sempre inestable; com el mateix reconeix, una "recerca detallada del meu jo no recognoscible. Ànsia curiosa de veure el que veuen els altres".

La seva obra gaudeix en una expansió de fotografies i vídeos, en ocasions digerides en performances, estranyament teatrals, en un minimalisme desbordat; cerimònies i trams narratius d'una filosofia d'acostament a la identitat. La creació de Félix Fernández, radicalment implicada en un assentament social des d'una plataforma intimista, recrea la lluita des del protagonista, actua d'instrument de perfecció autosocial, fortament autobiogràfica. Un paisatge d'habitacions, corredors, lavabos o simples parets amb micro-històries de ferides obertes, assajos fora dels estereotips conscients, essències de memòria i voluntats de arxiperfeccions. Les caigudes poètiques en la seva obra són pretextos de dubtes socials, no resulta casual que la seva primera exposició individual dugués per títol "Descens".

Situar a l'espectador en un lloc de primer diàleg, de presència-flash, així vol que vagin succeint les seves cerimònies. Descens o arxiperfecció, potser solament la situació del nostre cos en la ment i en el sòl, en la nostra identificació amb el mirall, amb el referent, amb l'exemple temporal i contextual. Potser la silueta, la nostra biografia mai acaba de concloure's, sempre és dubte.

Formació complementària:

2004:
-Taller de fotografia amb Michael Ackerman (Campus PHE), Aranjuez, Madrid.
-Taller de creació Àudio-visual en directe amb Mia Makela Aka Solu, La Casa Encendida.
-Taller d'història i teoria del vídeo de promoció musical per Luis Cerveró, La Casa Encendida, Madrid.

2003:
-Artistes i crítics, mirades sobre l'art espanyol dels últims 25 anys, Centre d'Art Reina Sofia, Madrid.
-Taller de creació impartit per Juan Dominguez, La Casa Encendida, Madrid.
-Taller Usos improvisats: Diàlegs del cos amb la memòria i l'immediat, impartit per Ana Buitrago, Estudi 3, Madrid.

2002:
-Taller Cleaning the house amb Marina Abramóvic, CGAC, Santiago de Compostel·la.
-Experiència, teoria i arts visuals, Circulo de BBAA, Madrid.

2001:
-Taller Els Cinc Sentits del Moviment; amb Mónica Valencià, Estudi 3, Madrid.
-Taller de composició impartit per Elena Còrdova, Estudi 3, Madrid.

2000:
-Taller Terra líquida amb Eva Lootz, CGAC, Santiago de Compostel·la.
-Performance: procés de creació: impartit per Bartolomé Ferrando, facultat de Belles Arts de Pontevedra.
-Taller de performance d'Esther Ferrer, CGAC, Santiago de Compostel·la.


 Félix Fernández (Lugo 1977), Licenciado en BBAA (Pontevedra). Becario de La Casa Encendida (2005) y del INJUVE'04. Primer premio en: III certamenn Deputacion de Ourense, Visualsound Barcelona'03, VIII certamen Cidade de Lugo

 

Individuales: Descenso Centro Torrente Ballester de Ferrol, Latitudes III: proceso autobiográfico, Fundación Caixa Galicia. Eventos y exposiciones colectivas: IVAM electra'05, IVAM Valencia, Photoespaña'05, y '03, Cuerpo y Entorno, En Tránsito'05, emergencias, La Casa Encendida, Doméstico'02, Madrid, Cleaning the House, Student Body, CGCA, Santiago de Compostela, Plugged, Unplugged, Centro de Arte Joven, Madrid, Observatori 2002 y 2005, Valencia.