Mirha-Soleil Ross. És un plaer trobar-nos

foto: juan pardo

Em trobaré en un entorn privat amb tots i cadascun dels presents i compartiré un senzill acte íntim amb ells. Serà un acte emocional, físic i de naturalesa sensual. La performance donarà una alternativa a les representacions sensacionalistes i deshumanitzades dels cossos transsexuals, per permetre a la gent explorar sentiments tals com la curiositat, el desig i la repugnància i encoratjar-los a replantejar-se les seves creences polítiques entorn a la transsexualitat.

Mirha-Soleil Ross

He estat produint vídeos sobre la transsexualitat des del 1993. Sempre he considerat el meu treball des d’un punt de vista activista i com una contribució per canviar els termes de les converses sobre la qüestió de la transsexualitat. A més, el meu treball en vídeo ha estat motivat pel meu desig de contribuir al desenvolupament d’un marc modest però radical de pel·lícules i vídeos produïts per transsexuals arreu del món. Fins el 1998, la major part dels meus vídeos estaven relacionats amb la recopilació d’històries transsexuals alhora que desafiava les audiències, especialment de les comunitats lesbiana, gai i feminista, amb representacions diverses i sense censures de la vida i la sexualitat transsexuals amb una intenció militant clara. Malgrat què aquest compromís era realment noble, a partir del 1997, el meu treball en vídeo ha estat cada cop menys relacionat amb les qüestions de la representació i encara menys a la tasca de “donar la paraula a la meva comunitat”. El meu focus d’atenció s’ha desplaçat al desenvolupament d’un llenguatge visual que articulés les alegries i els riscos de viure culturalment, sexualment i espiritualment en un cos transsexual.

Ja no tinc interès en produir vídeos que siguin un document “objectiu”. Jo estic involucrada personalment i políticament en totes les qüestions i polèmiques a les quals el meu treball en vídeo s’adreça, i això explica parcialment perquè la major part són elaborades a partir de performances. Utilitzant la performance com a punt de partida per desenvolupar els meus vídeos arribo a produir un treball que està profundament arrelat al meu cos i que reflexa un compromís total per part meva.

Mirha-Soleil Ross és una artista de vídeo i performance transsexual, activista pels drets de les prostitutes i els animals nascuda i crescuda en un barri francòfon pobre al sud de Montreal a Quebec. Des que em vaig traslladar a Toronto el 1992 ha produït més d’una dotzena de vídeos que han estat mostrats a festivals a Canadà, els Estats Units i a Europa. Com a activista, Mirha-Soleil va treballar dos anys amb el personal del The 519 Community Centre to develop Meal-Trans, el primer programa multiserveis finançat públicament a Toronto per a la gent transsexual i transgènere amb baixos ingressos i actius al carrer. El 1997 va crear Counting Past 2, un festival d’art multidisciplinar dedicat a la promoció del treball produït per artistes transsexuals i transgènere, tant nacionals com estrangers. Recentment va presentar el seu espectacle de performance “Yapping Out Loud: Contagious Thoughts from an Unrepentant Whore”, una sèrie de monòlegs sobre els discursos i les campanyes anti-prostitució a Stages, festival de teatre transgènere a Nova Iork. Actualment està editant una col·lecció d’entrevistes, que seran publicades el 2004, amb més de 30 artistes transsexuals i transgènere que van treballar a CP2 entre el 1997 i el 2000.