Kinga Araya. Prosthetic Self / El jo prostètic

foto: juan pardo

La performance Prosthetic Self tracta de la construcció del subjecte entès com un vagareig mòbil, alienat i marginal. En ella, conto quatre històries diferents sobre els objectes que mostro a l’audiència. La “conferència-performance”, a través de la mediació de la tecnologia i d’un traductor, vol argumentar que és impossible esgotar la història del jo, perquè sempre està condicionada pels diferents contextos lingüístics, sociocultural i polític. Al final de la performance, l’audiència serà convidada a fer preguntes que em seran traduïdes a l’anglès pel traductor.

Kinga Araya

El meu treball recent en escultura, vídeo i performance està relacionat amb els temes del viatge i la comunicació. Aquestes dues formes de narració m’han guiat artísticament durant els darrers anys. Mentre m’he anat movent constantment entrant i sortint de diferents marcs polítics, culturals i geogràfics, he anat examinant el meu “jo” itinerant, la identitat que d’allò en resulta. Sovint em pregunto retòricament “Qui sóc?” i “Perquè sóc on sóc?”.

El fenomen de caminar i parlar a través de diferents cultures, païssos i llengües és una condició sine qua non de la meva pràctica artística. Em qüestiono sovint la meva pertinença a un o a l’altre dels grups que em trobo en els meus viatges. Quant del meu “jo” és encara ”polonés”? I quant s’ha convertit ja en “canadenc”?. Crec que la força conductora que hi ha darrere el meu rteball artístic rau en el desig impossible de tenir el control total de qui sóc jo i en qui m’agradaria convertir-me.

El meu procés artístic obre constantment àrees de indeterminació que parlen no només sobre la bellesa i l’estètica, sinò també sobre les relacions de poder. Aquesta anyorança irrepresentable d’exhaurir el desig creatiu humà d’anar més enllà mentre encara estem aquí, em situa al mig d’un espai híbrid que em força a traduïr un status quo donat en els meus treballs dins l’art visual. I mentre camino amb el meu nou llenguatge visual, em donc conte de què estic simultàniament arrelada i desarrelada. La meva búsqueda compulsiva de bellesa en situacions difícils em dirigeix cap a la fragilitat de les escultures de vidre i la seducció del ferro, el coure i la fusta. La qualitat formal i conceptual dels meu treball artístic desafia l’espai sociocultural on el significat es colapsa i res no sembla tenir ja cap sentit.

Biografia

Kinga Araya va néixer i créixer a Polònia. L’estiu de 1988, durant un viatge d’estudis, va fugir a Itàlia. Va arribar a Canadà el febrer de 1990, on va continuar els seus estudis d’Història de l’Art a la Universitat d’Ottawa i de Belles Arts a la Universitat de York a Toronto. Actualment cursa estudis interdisciplinaris de doctorat a la Universitat de Concordia a Montreal. Kinga analitza el fenomen de caminar i parlar en el seu treball en escultura, vídeo i performance i investiga teòricament performance “caminada” a l’exili.

Kinga Araya ha mostrat el seu treball interdisciplinari a nombroses exposicions nacionals i internacionals, en solitari i col·lectives, ha participat en festivals de cine i vídeo i a festivals de performance a països com Canadà, Estats Units, Polònia, Anglaterra, Iugoslàvia, Itàlia, França i Austràlia.